#MapaUltres. Recordem què han fet: fem fora els ultres dels ajuntaments

Als Països Catalans, i especialment a Catalunya, l’extrema dreta ha aconseguit quelcom que no ha aconseguit a la resta de l’Estat espanyol: assolir una representació institucional considerable. Com a d’altres països europeus. Però mentre que en molts països de l’entorn diverses formacions ultres han irromput en parlaments estatals o a l’eurocambra, als Països Catalans el municipal ha estat l’àmbit on el populisme xenòfob ha pogut posar un peu a les institucions.

PxC va esdevenir una força d’abast català el 2011, quan va passar de tenir 17 regidors en tres zones molt delimitades (Osona, el Vendrell i Cervera) a tenir-ne gairebé una setantena a municipis de diverses comarques, i especialment en grans ciutats metropolitanes com l’Hospitalet, la segona ciutat més poblada de Catalunya; Santa Coloma; Sant Adrià; o Sant Boi. Tot i que amb una implantació molt menor, España2000, al País Valencià, és la segona formació ultradretana de l’Estat espanyol més implantada a les institucions, amb quatre regidors a Onda, Silla i Duesaigües (i un a Alcalá de Henares). Als consistoris i als consells comarcals, aquestes formacions han pogut obtenir recursos i altaveus per difondre el seu discurs.

Aquest 24 de maig, aquestes i d’altres candidatures, com DN, grups falangistes o la Coalición Nacional, tornaran a intentar a entrar als consistoris dels Països Catalans. Per això és important saber qui es presenta a on, per poder-los respondre. Aquesta és la informació que recopila el primer dels mapes que recull aquest post. I també és important saber què han fet allà on ja han tingut representació en aquests darrers quatre anys: baralles, insults, populisme xenòfob, i inclús agressions, denúncies i condemnes és el principal llegat dels grups municipals de PxC arreu del territori. Aquesta és la informació que recull el segon dels mapes. Recopilar i recordar aquest dubtós llegat és el millor argument per fer-los fora dels ajuntaments.