Antonio Gallego (PP): l”abusaenanos’

[Podeu llegir aquí i aquí dues entregues més sobre els pamflets xenòfobs de Gallego a la revista municipal dels i les pratenques. I és recomanable aquest perfil del personatge – que relata les seves sortides de to xenòfobes, les seves amenaces a ciutadans i ciutadanes pratenques, el seu estil “xulesc i fanfarró” i inclús les seves possibles boratxeres – al diari Público.]

Captura de pantalla 2015-03-30 a les 21.35.14

No falla: arreu on governa, el PP imposa mesures en benefici dels grans centres comercials, sovint malgrat les protestes dels petits botiguers. El PP ha estat pioner en la liberalització dels horaris comercials (que és ben sabut que beneficia a les grans superfícies i perjudica uns petits botiguers que han de conciliar la vida laboral i familiar), i ha imposat desregulacions a municipis i comunitats autònomes d’arreu de l’estat (1).

Sense anar més lluny, a Barcelona el PP ha estat la crossa que ha servit a l’alcalde Xavier Trias per ampliar els horaris comercials durant l’estiu, per tirar endavant l’ampliació del Centre Comercial de la Maquinista malgrat l’oposició del veïnat i dels comerciants de la zona i per fer el mateix amb les Glòries. El PP de Barcelona ha donat suport a aquestes polítiques malgrat l’oposició del 67% dels botiguers. Resultat: el comerç de barri està escanyat.

La defensa de les grans superfícies enfront de les petites botigues també ha estat un cavall de batalla del govern de Mariano Rajoy, que el 2012 va usar la seva majoria absoluta per decretar noves mesures de liberalització comercial – indispensables per a la recuperació econòmica, es van justificar – i que el 2014 va tornar a la càrrega. Aquestes liberalitzacions són una amenaça tan evident per al petit comerç que fins i tot un govern també liberalconservador com el de CiU ha impulsat una llei pròpia catalana per emparar els botiguers amb una normativa més restrictiva. Una llei, la catalana, que el PP també combat: està suspesa pel Tribunal Constitucional, mentre aquest òrgan resol un recurs que el govern del PP va interposar en contra seu.

Evidentment, el govern de Rajoy ha pogut tirar tot això endavant gràcies a la majoria absoluta que té al Congrés el PP, de la qual forma part el portaveu adjunt d’aquest grup del PP a la cambra baixa, Antonio Gallego. Inclús el propi Gallego ha defensat durant aquesta legislatura l’arribada d’un macrocomplex comercial al Prat: Eurovegas. “El projecte tindrà algun aspecte negatiu, sens dubte, com tot a la vida”, va dir Gallego al ple municipal del març del 2012 sobre els efectes negatius que podria tenir el projecte d’Adelson al comerç local, però “un projecte característiques, jo no sé si estem en condicions de poder-lo rebutjar”, va defensar: “Tot es pot parlar”, va rematar, parlant de les reclamacions que feia Adelson per liberalitzar algunes normes.

Amb tot això en ment, és evident el cinisme de Gallego quan ara, amb tota la impunitat del món, afirma a la revista del Prat que vol protegir el comerç local. És un despropòsit més dels nombrosos que porta escrits a la revista municipal del Prat en els darrers mesos un Gallego desesperat perquè veu que el desastrós govern de Rajoy el mena, a ell i a tots els candidats del PP que es presenten a les eleccions del proper 24 de maig, al precipici. Davant d’aquesta perspectiva, Gallego nega l’evidència. Tapa totes les mesures que ha ajudat a prendre. S’amaga. I ven fum. A cada columna a un grup d’electors diferent. Ara, als botiguers.

L’estratègia és sempre la mateixa: Gallego tria un grup damnificat per les polítiques del seu govern, el del PP, i té la barra d’erigir-se en defensor seu. Per exemple, aquest cop defensa el comerç assetjat per uns basars que – i això ho obvia – si obren fins a ben entrada la nit, és perquè hi ha una llei impulsada pel PP que els ho permet. Però per amagar el veritable culpable, Gallego ha de trobar un cap de turc. I aquí és on aprofita la xenofòbia: sempre tria els estrangers. En aquest darrer cas, vilipendia els i les pratenques nouvingudes fins arribar al punt de la calúmnia: els acusa de cometre irregularitats perseguides per llei: no respectar horaris, incomplir mesures sanitàries, vendre pirateria, i no respectar “les més elementals normes comercials” (sí, aquelles que el PP es dedica a rebentar arreu on governa). Acusa pratencs sense aportar cap mena de prova. Menteix, doncs, un cop més.

I acaba coronant el seu cinisme amb una promesa electoral: “Si resulto escollit alcalde del Prat faré tot el possible per impedir la destrucció del nostre teixit comercial”, promet el candidat del PP, ignorant que aquesta legislatura ha fet tot el possible per destruir-lo, defensant Eurovegas, i obviant que ja podria començar ara a aplicar la seva promesa: oposant-se al Congrés a les mesures liberalitzadores del govern Rajoy. Clar que, si ho fes, Gallego contradiria al seu partit, hauria d’abandonar els seus càrrecs (que paguem tots) i hauria de posar-se a fer el que fa qualsevol fill de veí però que ell no ha fet mai: posar-se a treballar.

No, Gallego prefereix fer d’abusaenanos de pati d’escola: qui es dedica a fer malifetes és ell, però sempre culpa al més dèbil. Qui es dedica a atacar el petit comerç és el PP arreu, però a qui assenyala el covard és al més dèbil, a qui menys es pot defensar: els botiguers nouvinguts. És la coneguda estratègia miserable del covard abusaenanos.

____________________________________

(1) Hi ha nombrosíssims exemples més de com el PP ha beneficiat les grans superfícies enfront del petit comerç. El més descarat és el de la Comunitat de Madrid, pionera en la liberalització total dels horaris comercials. El juliol del 2012, la ultralliberal Esperanza Aguirre va permetre que els 75.000 comerços de la comunitat poguessin obrir a qualsevol hora. Els centres comercials la van aplaudir, la Confederació d’Empresaris de Comerç Minorista i Autònoms van advertir que per a ells era una condemna de mort. Resultat: Madrid és la comunitat estatal on més llocs de treball al petit comerç es destrueixen.

Però no és una política exclusiva de la ultralliberal Aguirre. Al País Valencià, per exemple, la Generalitat d’Alberto Fabra també va intentar liberalitzar els horaris comercials. Si ha hagut de martisar, és gràcies a les protestes dels botiguers. A la Comunitat Autònoma basca, només el PP defensa la liberalització d’horaris comercials (ni el PNB li dóna suport). El PP també l’ha defensat en ciutats com Gijón, las Palmas de Gran Canaria, la ciutat de València, Aragó, Sevilla, Galícia, les Illes Balears

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s