Faran el ridícul, vaig advertir quan em vaig assabentar que la directiva de l’A.E. Prat amenaçava un dels periodistes més destacats dels mitjans públics del Prat, José David Muñoz, conductor del Planeta Prat i seguidor dels esports de la ciutat des de fa anys, per un article de balanç de la temporada del club que aquest informador va publicar al bloc #3div5, sobre el grup 5è de la tercera divisió de futbol masculí en el qual juga el club de la nostra ciutat. I de quina manera, l’han fet, el ridícul. Un ridícul monumental.
Repassem els fets, per si encara queda algú que no els conegui. El passat 26 de maig, la junta directiva del club decidia que l’entrenador Manolo Márquez no continués al capdavant de l’equip, informa José David Muñoz al post al bloc #3div5. Una decisió sorprenent: Márquez “havia agafat l’equip amb 7 punts i el deixava empatat amb el quart a finals de lliga”, recorda Muñoz.
No cal entendre de la Tercera Divisió, ni inclús de futbol, per veure que aquesta és doncs una decisió que sorprèn. I que per tant ha de ser explicada, i posada en el context que permeti entendre-la. Que és el que fa, com a bon periodista, en José David Muñoz al bloc #3div5. No n’entenc, dels ‘intríngulis’ de l’A.E. Prat; però sí que n’entenc, de periodisme, i el que és segur és que l’explicació de Muñoz és impecable. Narra fets contrastables. Que l’acomiadament de l’entrenador és per assumptes institucionals i no esportius ho va admetre, afirmar i reiterar el propi president de l’A.E. Prat en una entrevista al Prat Ràdio que tothom pot escoltar. La interpretació que ofereix Muñoz és fonamentada, i està formulada amb un respecte exquisit. Un exemple: “És difícil ser directiu, i encara més ser president. No es cobra per això i, a més, moltes vegades els costa diners. Segur que la decisió, segons la junta, s’ha pres amb la millor intenció. Però costa d’entendre”, escriu. Res més allunyat de la injúria o la calúmnia.
I malgrat això, la directiva de l’A.E. Prat -una entitat que, recordem, enguany rep 225.000 euros de diner públic– fa el ridícul. Estrepitosament. Per aquest post al bloc, obliga Muñoz a llegir un comunicat que radia l’emissora municipal. I encara més. No contenta amb la rectificació, com un nen al pati de l’escola, encara posa el dit a la ferida: usa el web de l’entitat esportiva per publicar un comunicat que, malgrat la seva llargària, només aporta una cosa: reblar el clau. Bé, dues coses: reblar el clau i col·locar l’entitat a l’ull d’un huracà de crítiques i indignació ciutadanes. Les xarxes pratenques s’inflamen amb missatges de solidaritat amb José David Muñoz. Aquests dies he parlat amb alguns socis de l’A.E. Prat, tots ells indignats amb l’actitud de censor xulesc de la directiva.
Enfront d’aquesta actitud, em sumo al clam indignat. En defensa, en primer lloc, d’un col·lega que no només fa bé la seva feina: que la fa, a més, amb passió, i que amb ella contribueix a fer més gran l’afició de l’A.E.Prat. En defensa, en segon lloc, d’un treballador públic dels mitjans públics de la meva ciutat. I en defensa, també, d’una entitat tan important a la ciutat com l’A.E. Prat, que no mereix que la sumeixin en enfrontaments absurds. Contra aquests atacs a un bon professional, als nostres mitjans públics i a l’A.E.Prat, saludo la valentia col·lectiva amb què ha reaccionat tanta gent del Prat. Això és el que cal contra atacs d’aquesta mena a la llibertat d’expressió i al dret a la informació: valentia en defensa del bon missatger. No em puc imaginar cap altra opció.
El blog d'en Bertran Cazorla 