“Ser dona et provoca la precarietat. I aquesta t’aboca a no tenir-ho tan fàcil com un home homosexual a l’hora de visibilitzar-te”

El 26 d’abril se celebra el dia de la visibilitat lèsbica (podeu consultar aquí informació sobre la jornada i aquí alguns dels actes que la commemoren), i amb aquesta ocasió recupero una entrevista que vaig fer el desembre passat a les activistes de LesCat – Lesbianes a Catalunya. L’entrevista aparegué en els quaderns d’Illacrua, que apareixen cada dimecres amb la Directa. La Directa “és un mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat, i anàlisi” que, “amb vocació d’independència”, vol “exercir la funció social de denunciar els abusos i injustícies i potenciar les alternatives”. Per garantir aquesta independència, el mitjà es basa principalment en els ingressos que aporten els seus subscriptors i les seves subscriptores. Si voleu donar suport a aquesta iniciativa periodística i rebre cada setmana l’edició impresa de la Directa, podeu subscriure-us-hi mitjançant aquest enllaç.

Algunes de les activistes de LesCat.
Helena Torres, Elisa Gibert, Lídia Martínez i Marte Breu: algunes de les activistes de LesCat.

Els ha tocat la part més complicada en el famós conte heteropatriarcal del príncep i la princesa que foren feliços i menjaren ‘perdiços’. “Som princeses submises, que a sobre voldríem estar amb una altra princesa, o amb la cuidadora”, diuen les activistes de Lesbianes de Catalunya –LesCat. Però pensen canviar la història. Per això aquest 2013 aquest grup de dones de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (Cogailes), que existeix des de fa un lustre, ha treballat amb nova força, gràcies a un nou equip que conformen, entre d’altres, Elena Longares, Marta Breu, Helena Torres, Lídia Martínez i Elisa Gibert. Augmentar la visibilitat lèsbica, encara a anys llum de la que han aconseguit els gais, és el seu objectiu principal. Amb aquest objectiu preparen les sisenes Jornades de Visibilitat Lèsbica que se celebraran aquest cap de setmana. Serà la culminació d’un any d’activitats, com la presentació, fa unes setmanes, del diccionari LGTB del Termcat que ha elaborat una de les activistes de LesCat, Marta Breu.

Què és Lesbianes de Catalunya-LesCat, i quins són els vostres objectius?

Elena Longares: LesCat és un grup que fa bastant de temps que existeix, però de forma intermitent. De cop apareix un grup, treballa, de cop desapareix… Fa sis anys que es fan les jornades de Visibilitat Lèsbica i, per tant, hi ha hagut grups durant aquests sis anys, però no el nostre, el que existeix ara mateix, es va crear a partir de les jornades de l’any passat, el desembre. Bàsicament ens hem ocupat de temes de visibilitat.

Quina relació té amb la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya?

E.L.: LesCat és el grup de dones dins de la coordinadora LGTB, que existeix com a tal des de l’any 1986. Abans s’havia combinat un home i una dona a la secretaria general, però això va desaparèixer i va sorgir el grup de dones.

A quina necessitat respon?

E.L.: A la necessitat de tenir un espai des d’on treballar sobretot assumptes de visibilitat. Les grans entitats LGTB s’han mantingut al llarg del temps, i en la majoria dels casos han participat més homes que no pas dones, però els grups de dones van apareixent i desapareixent. És el cas de Lesbianes Feministes, que va durar bastant de temps fins que va començar a perdre força. La idea és doncs reivindicar un espai propi de participació dins del moviment LGTB, i de forma duradora.

Com s’explica aquesta dificultat per bastir entitats de dones lesbianes?

E.L.: En general, en tots els moviments socials, i en l’àmbit polític, la participació de les dones és sempre menor. Primer, perquè no se’ns prepara per estar a l’esfera pública; se’ns prepara per treballar a la privada. Per tant primer cal trencar això. Segon, cal poder fer-ho: això vol dir que no es poden tenir segons quines càrregues o segons quins horaris. I a més, cal una situació al mercat de treball estable que permeti treballar en tot això. I si alguna cosa som les dones, és estrelles en temporalitat i en parcialitat.

Aquest cap de setmana celebreu les Jornades de Visibilitat lèsbica. Amb quin objectiu?

Helena Torres: Intentem construir unes jornades que siguin de referència per a dones lesbianes i bisexuals dins de l’àmbit de Catalunya. Enguany es reparteixen en dos dies, divendres i dissabte, i tocarem dos temes molt lligats entre sí: divendres es farà una taula rodona de drets sexuals i reproductius de dones lesbianes, bisexuals, transsexuals. I dissabte hi haurà un fòrum d’entitats per fomentar i potenciar el treball en xarxa. Ens hem adonat de la força i de la importància que treballem plegades.

Hi ha desunió en el moviment de dones lesbianes a Catalunya?

Elisa Gibert: Hi ha molts col·lectius de dones lesbianes, de diferent caire: d’oci; per activisme; feministes… Però manca suport mutu. Per exemple: quan el PP pretén vetar l’accés de les dones lesbianes a la inseminació. Estaria bé que tots aquests grups que hi ha atomitzats – que està bé que estiguin atomitzats perquè tothom té la seva idiosincràsia – poguessin respondre tots junts en un moment en què patim una agressió de l’exterior, del govern o de qui sigui.  Així tindrem més força en la resposta.

E.L.: De fet, al col·lectiu LGTB ja li passa, això. A tota Catalunya som 60 o 70 entitats.

Dieu que la vostra principal lluita és contra la invisibilització. Com la patiu i per quines causes?

E.G.: Un home gai té la càrrega que és gai. Però una dona lesbiana, bisexual o transsexual té dues càrregues: és lesbiana, o la seva orientació sexual, i és dona. Ser dona et provoca la precarietat. I aquesta t’aboca a no tenir-ho tan fàcil com un home homosexual a l’hora de visibilitzar-te. Costa molt que les lesbianes surtin de l’armari, i es deixin veure. Els gais estan molt més acceptats, i hi ha molts més espais per a gais que per a lesbianes.

Lídia Martínez: Des de fa un temps s’associa el fet de ser gai amb estar de moda, d’actualitat. En canvi, la dona lesbiana està invisibilitzada. I quan es fa visible, ho fa amb unes connotacions que no tenen res a veure amb el que realment és. El lesbianisme s’associa encara amb la idea de ‘marimachos’, de dones soles, amargades… amb una sèrie de connotacions que no tenen res a veure amb el que és. El món de les dones és completament desconegut quan vas a fer-te una visita al ginecòleg: els metges donen per fet una sèrie de coses.

En l’àmbit sanitari encara trobeu problemes?

L.M.: Totalment. És simple: en una visita al ginecòleg, donen per fet que la teva orientació sexual és heterosexual. Un cop especifiques que no, s’obre per als professionals un món desconegut. Fins i tot, moltes vegades els has de fer reflexions explicant-los coses que no són com es pensen. La reacció és de sorpresa. En qüestions de protecció; de malalties, de transmissions, etcètera.

Hi ha manca d’informació, encara?

E.G.: I d’intenció.

R.M.: Les malalties de transmissió sexual es donen més en uns determinats col·lectius: dins del col·lectiu hètero i gai-home. Per tant, sobre allò que es dóna en menys proporció no es fan ni tants congressos, ni tanta formació. Però hi ha un tant per cent de dones que se’n van al llit amb dones i aquesta realitat caldria conèixer-la. Quan una dona va a informar-te de malalties de transmissió sexual, o protecció, o d’altres coses, li haurien de saber contestar amb cara i ulls.

E.L.: Estem parlant de visibilitat, i també ens invisibilitzem davant del ginecòleg. Si nosaltres mateixes en l’àmbit sanitari patim heterosexisme i per tant moltes vegades no diem que estem amb dones, no se’ns compatibilitza, i per tant mai s’estudia la nostra realitat. A més a més si a tu t’estan atenent i ja et practiquen d’entrada heterosexisme, és més difícil que tu siguis prou proactiva per dir que estàs amb dones. Per tant, si no ho diem, no comptem.  Tot plegat es retroalimenta.

Parleu de l’heterosexisme, però no afecta per igual a gais i a lesbianes?

E.L.: Afecta a gais i lesbianes, però la passivitat, la submissió, ens afecten a nosaltres. L’esfera pública és per a ells; a les dones ens queda només privada.

E.G.: Nosaltres, les dones, patim l’heterosexisme i el patriarcat. No oblidem que estem en un sistema heteropatriarcal: això es tradueix en què, a l’escola, hi ha el conte de la princesa i el príncep, però qui està sotmesa és la princesa. I nosaltres som princeses submises, que a sobre voldríem estar amb una altra princesa, o amb la cuidadora. No pot ser que els nens s’eduquin amb aquest sistema heteropatriarcal; s’ha de fer un altre tipus d’ensenyament sexoafectiu, i ensenyar a estimar i a conviure amb la diversitat.

Uns considereu doncs un grup feminista?

H.T.: com a grup no tenim una identitat. No puc parlar per les altres membres del grup, encara que jo em pugui considerar feminista.

E.G.: Però jo crec que la nostra lluita va lligada al feminisme.

Marta Breu: Totes les accions que hem fet fins ara com a LesCat no les hem definit com a feministes. Però sí que deriven cap al feminisme, estan basades en el feminisme, encara que no ho hem dit explícitament.

Preguntat d’una altra manera: podeu copsar una lluita per l’alliberament lèsbic que no passi per una lluita de l’alliberament de la dona?

E.G.: Impossible. Va lligat.

M.B.: Inevitablement va lligat, perquè aquesta invisibilització de les lesbianes està donada pel patriarcat. El patriarcat atempta contra la figura de la dona i contra la diversitat sexual; contra tot allò que no és heteronormatiu. En aquest sentit, jo penso que no es pot deslligar una cosa de l’altra, i que aniria molt bé que ens poséssim d’acord totes les organitzacions LGTB i feministes en la lluita contra el patriarcat.

L.M.: va haver una època en què en el moviment feminista no hi havia una bona acceptació del moviment lèsbic; hi havia una separació. D’uns anys cap aquí, per les accions s’han anat lligant.

I pel que fa al moviment d’alliberament sexual, us trobeu conductes patriarcals a l’àmbit LGTB?

E.G.: Hi ha de tot, com a tot arreu. Però crec que, en general, la relació entre les lesbianes i col·lectius de lesbianes i els gais és molt bona, actualment, i ens donem un suport mutu molt important. Així com és important que les feministes heterosexuals i les lesbianes feministes lluitem per l’alliberament de la dona i de les lesbianes dins del sistema heteropatriarcal, és important que establim llaços, que els enfortim, amb gais, amb gent d’orientació sexual no heteronormativa. S’ha d’atacar el sistema per diferents fronts.

M.B.: És cert que alguna vegada s’ha tingut la visió que entre gais i lesbianes no ens portàvem bé. Hi ha de tot; continuen havent aquests estereotips, però també és veritat que d’uns anys cap aquí el col·lectiu gai i el de lesbianes han anat apropant postures, han anat creant entitats mixtes. Sí que és cert que, com que tradicionalment aquestes entitats van ser iniciades per homes, o hi ha més nombre de gais, la part de dones queda més reduïda. Això no vol dir que no siguin escoltades o no participin.

E.G.: Els gais ens potencien per a què participem. Som nosaltres, que a vegades no donem el pas, per tot el que portem darrera.

M.B.: Sí que hi ha però bastant de desconeixement per part dels gais pel què fa a les lesbianes. Pel què fa a la sexualitat i a moltes altres realitats. Nosaltres potser coneixem molt la realitat gai, i els no tant la nostra realitat. Va lligat amb el fet que hauríem de fer-nos veure més.

És desconeixement o restes del patriarcat?

M.B.: El desconeixement ve influït pel patriarcat. Crec que sí que tenen comportaments patriarcals, podríem dir, inconscientment.

E.G.: Jo diria que hi ha patriarcat inconscient.

H.T.: el patriarcat no és gai o hètero, El patriarcat existeix independentment de l’orientació sexual.

M.B.: el que és curiós és que el patriarcat també va en contra del col·lectiu gai.

E.G.: i dels homes.

H.T.: fins i tot les dones formem part d’aquest sistema, i molts cops sense saber-ho: les dones i les lesbianes també molts cops seguim el sistema patriarcal, perquè això és tan subtil que no te n’adones.

E.G.: L’esquema mental d’un gai, aquest masclisme inconscient, el tenen ells, però és que també el tinc jo. No se’ls pot culpabilitzar de res. El que cal és destruir el patriarcat.

Per acabar, com us han afectat aquest context de pretesa i crisi i l’ascens de governs conservadors?

E.G.: Ja hem dit que tenim una doble càrrega per ser dones i lesbianes. Si ens fixem en el fet de ser dones, està clar que un govern conservador com el que tenim – bé, conservador-franquista –, que no vol deixar-nos inseminar per la Seguretat Social, ens tallarà tots els drets.

L.M.: pel què fa a l’afectació de la crisi, més que el factor d’orientació, afecta el factor dona. Però també és cert que, com que l’atur i la precarietat afecta més les dones, si convius amb una altra dona el teu nucli familiar serà molt més precari. Estem molt més afectades que no pas dos gais o una parella hètero.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s