Els ultres tornen a assetjar el RCDE

Una furgona vigilant els accessos al gol de Cornellà de l'estadi del RCDE el passat 13 d'abril, durant el dispositiu per identificar els autors dels aldarulls durant el derbi contra el Barça, el 29 de març.
Una furgona vigilant els accessos al gol de Cornellà de l’estadi del RCDE el passat 13 d’abril, durant el dispositiu per identificar els autors dels aldarulls durant el derbi contra el Barça, el 29 de març.

Aquest reportatge va aparèixer a l’edició impresa 356 de la Directa. En aquella edició, completava la informació sobre la situació a Cornellà-el Prat un article de Carles Vinyas sobre el sorgiment i l’evolució històrica de les Brigadas Blanquiazules. La Directa “és un mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat, i anàlisi” que, “amb vocació d’independència”, vol “exercir la funció social de denunciar els abusos i injustícies i potenciar les alternatives”. Per garantir aquesta independència, el mitjà es basa principalment en els ingressos que aporten els seus subscriptors i les seves subscriptores. Si voleu donar suport a aquesta iniciativa periodística i rebre cada setmana l’edició impresa de la Directa, podeu subscriure-us-hi mitjançant aquest enllaç.

Audiovisuals Directa/Adrià Iglesias

4 detinguts durant la visita del Madrid i càrregues al vestíbul de l’estadi en la del Barça alarmen la directiva

Vells membres de les Brigadas Blanquiazules i nous activistes, alguns del Tramuntana, miren de feixistitzar de nou la Curva

Tumults i cridòria dins i fora del camp; mossos antidisturbis carregant al vestíbul de l’estadi; contenidors bolcats i dispars de salves als carrers més propers… El partit de més tensió en tota la temporada a Cornellà-el Prat, la visita del Barça, va acabar aquest dissabte passat amb uns aldarulls que es compten entre els més greus dels patits mai per l’Espanyol des que va començar a jugar al nou estadi, el 2009. Fou el clímax d’un enfrontament entre faccions de l’afició com la Penya Juvenil i la Curva gestat des de la tardor del 2012. Fa mesos que els dos grups es van dividir davant de l’intent dels aficionats més ultradretans, tant vells Brigadas Blanquiazules com joves espanyolistes propers al Casal Tramuntana i les joventuts de PxC, de reintroduir tendències neofeixistes a la Curva, impulsada fa una dècada des de la directiva precisament per crear una grada d’animació despolititzada. El retorn dels ultres a la grada coincideix amb les crítiques de sectors espanyolistes del club a Joan Collet. Oficialment, la seva directiva capeja el temporal discretament i mantenint una aparença de neutralitat, però alguns accionistes recalcitrants, partidaris de l’opositor Sergio Oliveró, ataquen les seves simpaties catalanistes. En privat, membres de la directiva expressen amb claredat la seva preocupació: “Estem tornant a tenir aquest problema que fa uns anys havíem eradicat”.

Als aldarulls de dissabte, de fet, se sumen les quatre detencions d’aficionats ultres realitzades durant un altre dels partits més tensos de la temporada: la visita del Madrid a la Lliga, el 12 de gener. Un dels detinguts ja era conegut per la policia i tots eren de la Curva, asseguren fonts de la directiva. A aquests aldarulls i detencions a casa se sumen els disturbis que han causat aquests aficionats ultres en desplaçaments, com per exemple en la visita de l’Espanyol B a Lleida a principis de març. Al camp del filial, a Sant Adrià, també han reaparegut ultres en els darrers dos mesos.

Enrere queda la calma que s’havia instaurat durant la temporada del 2011-2012, després d’anys d’esforços per apaivagar la situació tant a la grada com a l’entorn del camp. A la grada, el club va impulsar  des del 2001 la Curva Jove per apaivagar les velles Brigadas Blanquiazules integrant-les amb altres grups com la Peña Juvenil, refundada el 1991. Va dirigir l’operació, paradoxalment, un jove Robert Hernando: l’ara home fort de PxC després de la defenestració de Josep Anglada era llavors conseller del RCDE.

A l’entorn del camp, el RCDE s’havia aconseguit adaptar a un barri, el de Cornellà-Riera, on havia aterrat de forma tempestuosa. Juan Aranda, de l’Associació de Veïns, es declara encara ara satisfet per una situació que creu controlada des del 2010-11. No com la primera lliga, la del 2009-10, quan l’AVV va acabar protestant no només pel soroll i la brutícia, sinó també inquieta per unes banderes franquistes i altres símbols ultres que no agradaven gens en un dels barris baixllobregatins que més es va comprometre en les àmplies mobilitzacions veïnals a la zona durant tardofranquisme. L’epicentre de tot plegat era el bar los Cazadores, tan sols uns metres enllà de la seu de l’AVV, al cèntric carrer de Sant Jeroni.

Ara les concentracions ultres han tornat, però s’ha traslladat el seu epicentre: al carrer Riereta, més apartat. Allà hi ha la Penya Espanyolista de Cornellà, punt de trobada abans del partit dels aficionats menys radicals. Uns metres enllà, a l’altra banda del carrer, adhesius amb símbols i proclames com creus cèltiques i el lema ‘Josué libertad’ (en referència a Josué Estébanez, l’assassí convicte de Carlos Palomino) indiquen que comença el territori dels ultres. Beuen abans del partit a una fleca i un bar.

“Sí, hi ha Brigadas”, admet la cambrera rere la barra. Allà mira els partits, per exemple, David Riera, un dels condemnats per haver apallissat dos periodistes del diari esportiu ‘Blanc i blau’ el març del 2005. L’acompanyà en l’agressió Fernando San Mamés, sentenciat també per pertànyer a Hammerskin, la primera de les associacions il·lícites neonazis prohibides a l’Estat espanyol, el 2009. Aquest setmanari ha observat com Riera compareix cerveses abans del partit al carrer Riereta amb Alejandro Fernández, exactivista del Casal Tramuntana. Altres pròxims a les joventuts de PxC que han aparegut a la grada de l’espanyol són el seu portaveu, Carlos Oliva, i Sergio Concepción. Proper al Casal Tramuntana, Concepción va viatjar amb membres d’aquest grup a Grècia, on es va retratar amb el cap d’Alba Daurada, Nikolas Michaloliakos, ara en presó preventiva.

Ultres de l'Espanyol amb una bandera neonazi i una de Brigadas Blanquiazules l'estiu del 2012. Entre ells, ajupit a l'extrem dret, Sergio Concepción, activista de PxC,
Ultres de l’Espanyol amb una bandera neonazi i una de Brigadas Blanquiazules l’estiu del 2012. Entre ells, ajupit a l’extrem dret, Sergio Concepción, activista de PxC,

Dins el camp, els ultres ja ha provocat l’escissió de la Curva. El gener del 2013, la Juvenil va anunciar que abandonava el gol de Cornellà on s’allotja aquesta afició. Des de llavors se situa a l’altre extrem del camp, sobre el gol del Prat. La mala maror, però, durava ja des de l’inici d’aquella temporada, la del 2012-13, que va arrencar amb l’elecció del successor de Ramon Condal a la presidència del club. A la grada les primeres banderes espanyoles i crits espanyolistes van aparèixer a l’octubre, durant la visita del Rayo Vallecano, un equip conegut pels seus aficionats antifeixistes i d’esquerres.

Poc després, el 19 de novembre, Joan Collet era escollit president en la junta general d’accionistes més conflictiva de la història recent del RCDE. Diversos assistents, entre ells Robert Hernando, el van escridassar des de les darreres fileres. I la tensió va arribar al clímax quan l’orador Ernest Vilches va mostrar una estelada blanc-i-blava. Diversos ultres van ser interceptats mentre s’atansaven al faristol insultant-lo i amb actitud violenta. Entre ells, un home que l’estiu passat va ser detingut pels Mossos per incitar a l’odi des de l’emissora en emetia música RAC.

La postura oficial del club és que la situació està controlada i que no hi ha un retorn ultra, però una font de la directiva admet que “fa uns mesos que es va detectar el problema; hi ha gent infiltrada a la Curva”. Aquesta font assenyala dos grups que s’han sumat a la reaparició de vells brigadistes: el Casal Tramuntana el la penya el Peñón. A aquests se sumen, afegeixen altres fonts, la Guardia Joven i la penya el bar de Mou, però també els fantasmagòrics Cusos, uns aficionats radicals tant del RCDE com del Madrid simpatitzants dels Ultrasur.

Uns ultres sostenen la bandera d'El Peñón, en una imatge penjada al bloc d'aquest grup d'animació.
Uns ultres sostenen la bandera d’El Peñón, en una imatge penjada al bloc d’aquest grup d’animació.

El Peñón agrupa des del 2008 una seixantena de persones, que solen rondar els 40 anys i ja seguien el RCDE a Sarrià, explica un dels seus membres, Ricardo Abancens. “Al camp som apolítics; fora d’ell no”, assegura Abancens, que diu que “l’única bandera nostra és la blanc-i-blava”. No és cert. Ell mateix ha penjat fotos al seu compte de Facebook posant davant de l’emblema del Peñón: una figura sobreimpresa en una bandera espanyola. De fet, el Peñón es presenta al seu compte de Twitter com un “grup espanyolitzador del RCDE” format per “feixistes, casposos, retrògrads, homòfobs, alcohòlics i intolerants”. Abancens és fill d’un exitós publicista, José Ángel Abancens, que el 2011 va rebre de mans de Mas un premi nacional de comunicació. Un altre membre del Peñón és Carlos Gordún, executiu de la multinacional Kawneer a l’Estat.

Acte de presentació del grup 'Español, futuro y tradición', el desembre del 2009 en un hotel barceloní. L'advocat Fuster-Fabra comparteix taula amb Roberto Hernando, ara l'home fort de PxC, i Juan Garriga, també a PxC.
Acte de presentació del grup ‘Español, futuro y tradición’, el desembre del 2009 en un hotel barceloní. L’advocat Fuster-Fabra comparteix taula amb Roberto Hernando, ara l’home fort de PxC, i Juan Garriga, també a PxC.

El lema del Peñón és “Españolismo, orgullo i tradición”. Molt similar a l’eslògan “Español, futuro y tradición”, títol d’un altre dels grups que han sorgit en els darrers temps amb la intenció de repolitizar el club des d’una vessant ultraespanyolista. Tots dos grups, i d’altres, han impulsat la campanya com la que, l’estiu passat, va reivindicar que la selecció espanyola jugués un partit a Cornellà-El Prat. Però si el Peñón és la força de xoc a la Curva, Español, futuro i tradición mira d’oferir una cara més respectable. De fet, van presentar aquesta plataforma el desembre del 2009 Robert Hernando i un altre dirigent de PxC, l’exnebrerista Joan Garriga, acompanyats per l’advocat Josep Maria Fuster-Fabra. Exadvocat del general Galindo en el judici dels GAL, Fuster-Fabra defensa ara alguns dels policies imputats per la mort de Juan Andrés Benítez després de ser placat per diversos mossos al Raval, i va ser dels impulsors de Ciutadans. Administra el bloc d’Español, futuro y tradición, però, Ernesto Martí Wetzel, un executiu que no amaga les seves simpaties feixistes.

Ernesto Martí Wetzel, en una imatge que ell mateix ha compartit a les xarxes socials.
Ernesto Martí Wetzel, en una imatge que ell mateix ha compartit a les xarxes socials.

Davant de tot plegat, oficialment el club assegura que la situació està controlada i manté l’equidistància entre aquestes expressions d’ultraespanyolisme feixista i les d’independentistes que també hi ha a la grada. Un portaveu oficial del RCDE, en declaracions a la Directa, no nega que hi hagi aquests grupuscles, però considera que “no han tingut una transcendència en el sentit d’una politització en un sentit o un altre”. “S’ha quedat en una minoria”, sosté.

En privat, algunes veus de la directiva admeten, en canvi, que “és un problema greu”. De fet, des d’aquesta temporada la directiva ha pres mesures als controls d’accessos, on treballa conjuntament amb els Mossos: per accedir a la zona de la Curva en partits d’alt risc cal mostrar, a més del carnet de soci,del DNI. I per comprar una entrada en aquest àmbit és necessari tenir un carnet del club. D’aquesta forma el RCDE malda per mantenir allunyats aquells elements que tenen prohibida l’entrada al camp. Els la hi pot prohibir el comitè de disciplina del club, que també està actiu, afegeixen fonts de la directiva.  Ara bé, desvinculen d’aquest estat d’alerta l’acomiadament, el febrer passat, de l’antic cap de seguretat del club, Pedro Tomás Boticario.

A la graderia, l’afició observa aquesta evolució entre el temor i la indignació. Alguns seguidors militants en forces catalanistes, independentistes o progressistes reconeixen la seva preocupació i expressen les seves ganes d’articular una resposta, però mostren també molta por a ser descoberts per una afició radical que ha exercit massa cops la violència. Una violència que va estar a punt de tastar de prop Ernest Vilches, l’home de l’estelada blanc-i-blava. Amb tot, Vilches està entre els impulsors de la Penya Roger de Llúria, adherida a l’ANC. Hi ha d’altres aficionats que han mantingut contactes amb UCFR per implantar a Cornellà-el Prat una iniciativa antifeixista. Per ara, però, no han sortit de l’armari.

======================================

Un membres de les joventuts de PxC animant l'Espanyol sobre una bandera de la Casa Pound.
Un membres de les joventuts de PxC animant l’Espanyol sobre una bandera de la Casa Pound.

El Casal Tramuntana, entre els ultres del RCDE des del primer moment

Un dels primers àmbits on es va fer notar el Casal Tramuntana va ser l’afició més radical del RCDE. El local que aquest grup neofeixista manté al barri del Clot de Barcelona tot just començava a caminar – va obrir el gener del 2012–, quan els Mossos d’Esquadra ja van començar a requisar banderes de la Casa Pound a l’entorn de Cornellà-el Prat durant la lliga 2011-2012. La Casa Pound és el moviment autodefinit com a “feixisme del tercer mil·lenni” que va inspirar els ultres del Casal Tramuntana, i la seva ensenya, una tortura dins un cercle blanc i negre sobre un fons vermell, va ser inclòs aquella temporada en el catàleg de símbols vetats als estadis de futbol que tenen els Mossos.

Des de llavors, el Tramuntana ha mantingut la seva presència en els àmbits més ultres de l’afició del RCDE. No només amb l’assistència habitual al camp d’elements com Alejandro Fernández o Sergio Concepción, de les joventuts identitàries. Cornellà-el Prat va ser un dels indrets on el Tramuntana va portar la seva campanya publicitària durant les setmanes prèvies al passat 12 d’octubre. I fonts de la directiva admeten que la presència d’aquest grup ha estat un dels factors en el revifament ultra.

 

La persistència de les Brigadas Blanquiazules

Les Brigadas Blanquiazules s’han apaivagat en la darrera dècada. Però no han desaparegut: alguns joves han esdevingut ultres a l’ombra de la seva estètica i èpica. Així queda palès en l’acusació que la fiscalia ha formulat contra els 16 majors d’edat acusats de perpetrar l’atac que gairebé va costar la vida a un jove de 16 anys el març del 2012 davant de la discoteca Stroika de Manresa. Tots ells acumulaven més d’una desena de detencions, una altra desena de denúncies i nombroses identificacions per haver participat en batusses, moltes d’elles relacionades amb la seva militància a les Brigadas Blanquiazules, els Cusos, i els Hooligans Vallès, un grup d’ultres actius a la Nova Creu Alta de Sabadell. Cristian Á.H., per exemple, havia estat detingut l’abril del 2010 per causar desordres públics durant l’Espanyol-Barça a l’estadi de Cornellà-el Prat. Un altre dels detinguts, Cristian C.M., que havia estat denunciat l’abril del 2006 per amenaçar un àrbitre, va ser identificat el gener del 2012 per participar en un aldarull en els accessos de l’estadi abans d’un partit.

 

[ACTUALITZACIÓ (13.04.2014): la justícia investiga els aldarulls del derbi  i els mossos munten un polèmic operatiu per identificar-ne els autors

Arran dels aldarulls viscuts al camp de l’Espanyol durant el derbi s’ha obert una instrucció judicial i s’han fet diligències per identificar els autors dels avalots. Per fer-ho, agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra van muntar controls intensius als accessos del gol de Cornellà del camp el passat diumenge, 13 d’abril, durant el següent partit al camp contra el Rayo Vallecano. Els agents van retratar una vintena d’aficionats als lavabos.

El fort desplegament va suscitar queixes de la Curva i de la Juvenil, de la Federació de Penyes i del propi president Collet, que va denunciar un “Estat policial” a l’estadi. El dia següent al matx el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va admetre que aquest operatiu d’identificació d’ultres s’havia organitzat sense informar el club i Cristina Manresa, comissària de la regió policial metropolitana sud, on són Cornellà i el Prat, es va reunir amb Collet.]

 

Els aficionats del RCDE abandonen el camp després del partit contra el Rayo Vallecano sota una forta presència policial, a causa de l'operatiu per identificar els autors dels aldarulls durant el partit anterior, el derbi amb el Barça.
Els aficionats del RCDE abandonen el camp després del partit contra el Rayo Vallecano sota una forta presència policial, a causa de l’operatiu per identificar els autors dels aldarulls durant el partit anterior, el derbi amb el Barça.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s