Patricis i colons: mirant d’entendre l’auge de la ultradreta a Perpinyà

Colonisation
“Coloniser c ‘ est peupler et mettre en valeur.” Panell de la mostra al Centre de Documentació dels Francesos a Algèria, obert al Convent de Santa Clara de Perpinyà durant els primers anys de batllia de Jean-Marc Pujol.

 

La Catalunya actual mai havia estat tan en risc de tenir un alcalde d’un partit populista xenòfob en una de les grans ciutats del país com la setmana passada. Una diferència del 10,22% dels vots emesos en la segona volta de les eleccions municipals franceses de diumenge ha evitat que Louis Aliot, del Front Nacional, hagi esdevingut alcalde de Perpinyà, “la catalane”. No va ser, el de diumenge, un vespre d’infart: Aliot va ser el guanyador de la primera volta i davant d’això el tercer candidat que havia aconseguit passar a la segona, el socialista Jacques Cresta, va resignar a participar-hi per no dividir el vot i garantir una victòria de Jean-Marc Pujol, de la UMP. Com era previsible, doncs, el conservador seguirà sent alcalde de Perpinyà després d’aconseguir un 55,11% dels vots. Així Xavier Garcia Albiol, de Badalona, segueix sent en solitari el batlle amb un discurs populista i de tocs xenòfobs més destacat de Catalunya. Però a Perpinyà Aliot ha estat prop d’acompanyar-lo tot assolint un 44,89% dels vots. Una xifra que ens interpel·la: què passa a la capital del nord del país?

Aquest post no té ni la capacitat ni la voluntat d’oferir una anàlisi completa, sinó un esbós. Vol, més aviat, oferir elements a investigar; fils d’on estirar per descobrir les causes del pitjor ascens ultra en una ciutat catalana. Per poder-lo combatre. L’esbós ens porta a tendències generals que preocupen avui en dia arreu d’Europa, com l’auge de la ultradreta en contextos de depressió econòmica. Però també a problemes més domèstics, com el domini tradicional d’una família de patricis en una regió determinada, un fenomen tan mediterrani. O un altra història mediterrània; una de poc coneguda en aquests Països Catalans insòlits que sempre ens sorprenen: la del colonialisme a Algèria.

Com de pobre és Perpinyà? Molt. La capital de la Catalunya francesa, de fet, és la desena ciutat més pobre d’aquell Estat. I la setena si es descompten de la llista tres ciutats de l’illa de Réunion. Així ho afirma un estudi elaborat aquest gener passat per la Gazette des Communes, que va elaborar un rànquing sobre les ciutats més pobres del país.

I aquesta pobresa és camp abonat pel FN. De fet, l’altra ciutat del sud de França que apareix al rànquing entre les deu ciutats més pobres de l’Estat francès, just per davant de Perpinyà, és… Béziers. Béziers, amb més de 70.000 veïns i veïnes, és una de les majors ciutats de França on el FN va aconseguir una alcaldia diumenge. En tindrà almenys 14 en urbs de més de 9.000 habitants. Avinyó, una altra ciutat del sud on el FN ha estat a punt d’aconseguir una alcaldia, també apareix al rànquing, en quinzena posició.

Aquesta correlació entre pobresa i presència del FN també s’aprecia en altres ciutats del rànquing: l’encapçala Roubaix, a tocar de Bèlgica, amb uns 100.000 habitants. És una de les 595 ciutats on el FN va presentar un candidat que, amb un 19,31% dels vots, va passar a la segona volta, en què n’ha obtingut 17%, per darrera dels candidats d’esquerres i de dretes. Altres ciutats especialment pobres de la França continental al rànquing són Calais i Mulhouse. Hi ha passat quelcom similar a Roubaix. A la ciutat alsaciana el FN es va colar amb un 21,85% a la segona volta, on ha quedat per darrera de l’UMP i el PS, i a la del Canal de la Mànega els ultradretans també han estat a la segona volta, tot i que assolint només un 8,56%.

Perpinyà, al sud de França, a tocar de la frontera i lluny de la capital d’un país tan centralista, demostra la seva pobresa amb altres indicadors, com un atur que els mitjans presenten com a cronificat. El 2012 l’atur rondava el 10% a França; a Perpinyà, segons aquesta infografia de Midi-Libre, s’enfilava fins al 15,1%:

AturPerpinya

I, segons aquesta infografia de l’Independant, l’atur havia seguit creixent a la zona durant el 2013, malgrat la lleugeríssima millora d’aquest gener passat:

AturPerpinya

Votants decebuts en una ciutat clientelar. A aquesta situació socioeconòmica estructural cal afegir-hi el context polític actual a França: a la decepció amb la UMP se suma ara la decepció amb el PS. Sarkozy va ser el primer president de la Cinquena República en ser derrotat a les urnes i Hollande ha rebut un fort avís amb la derrota a les municipals de diumenge. Molts electors estan desencantats i cerquen alternatives.

A Perpinyà tenen motius per estar especialment desencantats. Pujol exercirà aquesta legislatura per primer cop com a batlle sorgit de les urnes. S’ha presentat als comicis després d’accedir a l’alcaldia el 2009 per designació a dit del seu predecessor, Jean-Paul Alduy, que va passar a presidir un ens regional metropolità a la Catalunya nord. Pujol, doncs, és el delfí d’una dinastia que ha controlat Perpinyà des de fa mig segle: els Alduy van ostentar l’alcaldia des del 1959, quan el pare de Jean-Paul, Paul, va esdevenir batlle. El diplomàtic, nascut a Lima, va passar a exercir de prohom a la Catalunya Nord. Es va estrenar com a alcalde de Banys d’Arles i allà va deixar governant la seva esposa quan ell va saltar al consistori de Perpinyà. Va ser-hi alcalde fins el 1993, l’any de la successió per part del seu fill. Les sigles han passat com les dècades: el pare va anar derivant des del PS fins a la dreta, i el fill va acabar a la UMP. El que es mantenia era el cognom. A Perpinyà, doncs, s’observa aquest fenomen tan característic d’aquelles zones de la Mediterrània on la modernitat no ha acabat d’arribar, i on encara vells patricis de famílies ben arrelades controlen un poder clientelar.

Feu pied-noir. L’Alduy vell va tenir molt a veure amb el fet que Perpinyà esdevingués una de les principals ciutats del sud de França on es van allotjar els pieds-noirs, els colons que van fugir d’Algèria en independitzar-se aquest país el 1962. El batlle, que havia estat secretari del governador francès d’Alger, va construir un barri a Perpinyà per a allotjar milers d’ells, la Vila Nova Moulin àu Vent. La relació dels pieds-noirs amb la catalanitat, de fet, ve de lluny: molts d’ells eren originaris del Rosselló, del País Valencià i de Menorca. En certa manera, tornaven a casa.

La comunitat pied-noir és diversa i hi ha associacions de pieds-noirs progressistes, però és evident que, en un Estat on el discurs xovinista de la ‘Grandeur de la France’ està ben present, els antics colons són susceptibles d’adherir-se a aquest discurs i afegir-hi, a més, una nota de colonialisme racista i islamòfob. Conscient d’això, el Front Nacional galanteja amb els pieds-noirs més recalcitrants des de l’època de Jean Marie Le Pen. La filla no ha desatès tampoc aquest front: Marine Le Pen s’ha deixat veure en trobades de pieds-noirs, per exemple l’agost del 2011. Una enquesta reproduïda per le Figaro abans de les darreres eleccions presidencials indicava que el vot pied noir es repartia entre Sarkozy, Holland i le Pen, amb avantatge per a aquesta darrera.

I, de fet, avui en dia el barri de la Vila Nova Moulin au Vent és un dels barris de Perpinyà on més vots ha aconseguit Aliot. De fet, el candidat frontista va guanyar en aquella zona, Vertefeuille, amb un 51,22% dels vots per sobre de Jean-Marc Pujol (48,78%). Un èxit igualat només als barris de l’est de la ciutat: a Simon Boussiron Aliot ha guanyat amb un 51,49% dels vots (Pujol n’ha obtingut el 48,51%) i a Claude Simon el 50,65% (Pujol el 49,35%). Una imatge molt diferent a la del centre de la ciutat, mestís, on viuen els cèlebres gitanos del barri de Sant Jaume i migrants: a Couvent des Minimes, per exemple, Aliot ha obtingut només el 40,07% dels vots, molt per darrera d’un Pujol que ha rebut el 59,93% dels sufragis.

Capital del colonialisme. Com deia abans, la realitat pied noir és diversa i no tots els vells colons voten FN. Conscients que aquest vot està disputat, polítics demòcrates també miren de fer-los la gara-gara. I així ho ha fet el conservador Pujol durant els seus primers anys com a batlle, conscient que governa una ciutat on els retornats d’Algèria tenen un pes important.

Sota el mandat del de la UMP, Perpinyà ha esdevingut la capital del colonialisme francès. Pujol va reformar l’atrotinat Convent de Santa Clara per instal·lar-hi el Centre de Documentació dels Francesos a Algèria. Gestionat per pieds-noirs, l’espai museístic repassa aspectes de la vida quotidiana de l’Algèria colonial amb una mostra on predomina el to costumista i nostàlgic. Però on el colonialisme es presenta, també, des d’un punt de vista revisionista i rehabilitador inquietant. Tot, amb el permís i l’aplaudiment d’un batlle conservador que o s’atreveix a fer front a aquestes tendències per no perdre vots.

Estratègia del FN. Cal relativitzar l’èxit del FN a les eleccions municipals franceses. Només va obtenir en la primera volta menys del 5% dels sufragis a tota França: concorria només a 595 municipis. Però triats a consciència. Com a consciència ha estat triat Perpinyà, segurament per tots aquests motius esbossats a dalt i d’altres que de ben segur se m’escapen.

L’aposta del Front Nacional per Perpinyà era forta: hi ha presentat ni més ni menys que el company de la lideressa i gendre del primer patriarca del partit: Louis Aliot és la parella de Marine Le Pen, a més d’un dels vicepresidents del FN. “Sortit d’una família que havia basculat de l’esquerra a la dreta en un període difícil marcat per la guerra d’Algèria i la repatriació”, segons es presenta al web de la seva candidatura, Aliot representa aquell FN que mira de dissimular els seus tocs més folclòrics i histriònics i dissimula la seva xenofòbia rere una corbata d’aparent moderació. Es presenta com un salvador d’una ciutat, diu a la seva presentació, “massa temps malgovernada per una classe política arrogant i poc escrupolosa en l’ús des diners públics”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s