Ja és aquí l’avant-darrer heroi gai: el futbolista

Ja el tenim aquí, l’avant-darrer heroi gai (per aquestes latituds i en aquestes èpoques, que ni som el melic de la terra ni el progrés és lineal, i en aquest gènere). El jugador de primera línia del futbol professional gai, llargament esperat, és Thomas Hitzelsperger. L’exjugador, de 31 anys, retirat fa sis mesos, el 2012, ha sortit de l’armari. És un dels primers jugadors que han jugat a la Premiere League, el primer que ho ha fet a la Bundesliga, i el primer exmembre de la no menys mítica i fèrria selecció alemanya en fer-ho. Hitzlsperger ha esdevingut així, i a l’espera que algun jugador en actiu faci el pas, l’avant-darrer heroi gai (que no lèsbic, ni transsexual, ni intersexual, que queda feina per fer): un dels primers habitants obertament gais d’un dels darrers mons que els encara els era clarament hostil, el dels estadis. El mur, feliçment, cau, però els herois, sempre, són construccions mítiques que contribueixen a l’oblit: el pas de Hitzlsperger no pot fer oblidar que ha culminat un camí que van obrir, amb patiment, figures com Justin Fashanu; ni pot ocultar que el futbol arriba amb molt de retard, i amb moltes mancances, a aquest estadi. I un cop culminat el camí, ja es pot esperar el moment en què, com ha animat Hitzlsperger, un jugador en actiu faci el darrer pas sortint de l’armari. I que, llavors, s’acabi l’època dels herois i comenci l’època que ja regna en tants àmbits de la societat: la de l’acceptació.

Un heroi…

“Els homòfobs tenen ara un enemic més”: així titula Die Zeit, el mitjà que ha donat la notícia, una de les seves peces sobre la sortida de l’armari de Hitzlsperger. Sens dubte, la frase d’un valent, compromès. Fill d’una granja, crescut a la Baviera rural, profundament catòlica, atordidorament democratacristiana: Hitzlsperger ho tenia tot per amagar rere una xicota que va tenir durant anys , Inga Totzauer, la seva sexualitat i no acceptar-la sinó lentament, fins a sortir de l’armari als 31 anys, com narra que ha fet. Però ho ha aconseguit, aquest futbolista que els periodistes esportius que el coneixen descriuen com una persona llegida, intel·ligent; un futbolista, en fi, “diferent”. “Era l’únic futbolista que segur que havia llegit més llibres que els periodistes que volien parlar amb ell”, admet un d’aquests redactors, Steffen Dobbert. I ja llavors Hitzlsperger era compromès: projectes antifeixistes com la “Xarxa contra el nazisme” no existirien sense la seva implicació, assegura Dobbert sobre el jugador, que en efecte va emetre durant la seva carrera missatges a favor d’aquesta entitat clau en la lluita contra els neonazis a Alemanya i també en contra del racisme al futbol.

…calculat…

Un heroi, doncs. Però un heroi construït des del minut zero del joc mediàtic que ha desencadenat la seva sortida de l’armari. Noticiosa, sí. Espectacular, també. Però no per això menys esperada, d’alguna manera. Ni, en cap cas, improvisada. Hitzlsperger s’ha decidit a fer el pas mitjançant la concessió d’una entrevista a un setmanari, Die Zeit, amb el qual havia col·laborat com a columnista, i el rotatiu s’ha encarregat de publicitar la notícia internacionalment anunciant dimecres al seu portal web que la seva edició en paper del dia següent inclouria el text complet, mentre el jugador penjava al seu web sengles vídeos en alemany i, per  a l’audiència de tot el món, també en anglès, on explicava la seva decisió.

…i esperat

Un pas, doncs, calculat al mil·límetre quan ja feia temps que corria pels mitjans alemanys la remor. Notícies, declaracions, reportatges, parlaven d’homosexualitat al futbol. Algunes inclús havien arribat a il·lustrar alguna peça amb alguna foto de Hitzlsperger. “Alemanya cerca el jugador gai”, titulava el setembre del 2012 la Süddeutsche Zeitung (fent un joc de paraules amb el títol del programa equivalent Operación Triunfo, que la TV alemanya anomenà ‘Alemanya cerca el super star’). El rotatiu es feia així eco del debat que va causar una suposada entrevista amb un suposat futbolista professional que, a canvi de l’anonimat, va concedir a la revista juvenil Fluter, que edita la respectada institució pública Bundeszentrale für politische Bildung, finançada amb fons federals. I el propi Hirtzlsperger va participar en aquell debat. Si un futbolista en actiu sortia de l’armari, podia esdevenir un exemple a seguir, però s’exposava al “worst case: la fi de la seva carrera”, va declarar llavors qui, ara, ha animat a algun jugador en actiu a fer el pas.

Precedents: El malaguanyat Fashanu, l’actor porno de Falco i el discretament normalitzat Rogers

Ell finalment l’ha fet, d’aquesta forma ben mesurada, i ha esdevingut l’avant-darrer heroi gai. En un dels darrers bastions que resten inexpugnables en els països occidentals avui en dia: no ja l’esport, sinó especialment el futbol. Com és d’hostil aquest món ho demostren les històries que el mite Hitzlsperger no pot fer oblidar. L’alemany és el primer futbolista que ha fet tota una carrera en primeríssim nivell en sortir de l’armari, un cop retirat, però no el primer futbolista en fer-ho. Té predecessor en un camí que ha estat dur.

“Congratulations to Thomas Hitzlsperger on bravely being the first Player to have played in the PL [Premier League] to ‘come out’”, va piular dimecres el veterà Gary Lineker. Oblidava així el primer jugador de pell negra que va ser transferit per un milió de lliure a la Gran Bretanya, el 1981 al Nottingham Forest, Justin Fashanu. Poc després d’aquest traspàs estrella, Fashanu va començar a tenir problemes amb l’entrenador, que li retreia que visités bars d’ambient, i el 1982 va ser revenut per 150.000 lliures. Va arribar a jugar dos partits amb el Manchester City a la Premier el 1989, però la seva carrera no va recuperar el vol. Mesos després va sortir de l’armari al diari sensacionalista Sun. Acusat d’agredir-lo sexualment per un noi de 17 anys, Fashanu es va penjar el 1998.

Una mica menys trista és la història del futbolista belga nascut el 1984 que era conegut com Jonathan de Falco als camps de tercera i segona divisió abans de deixar les botes i esdevenir Stany Falcone, actor porno gai.

I ja dins de les històries amb final feliç s’enquadra el relat de Robbie Rogers. Amb 26 anys, és l’únic futbolista que s’ha declarat obertament homosexual i segueix en actiu, tot i que discretament: a una lliga tan poc rellevant com la nord-americana, i com a membre d’una selecció tan poc exitosa com la dels EEUU.

Una illa en un mar ben normal

El camí dels que han precedit Hitzlsperger demostra que el camp de futbol segueix sent un bastió de l’homofòbia, però també ho demostren algunes de les declaracions que ha suscitat el pas que ha fet l’alemany. “Ha pres la decisió correcta i des del meu punt de vista en el moment correcte”, ha piulat el seu excompany a la selecció alemanya Arne Friedrich, deixant clar que el moment correcte, per ell, és després d’haver penjat les botes. “Aquest [el futbol] segueix sent un negoci dur, lamentablement una postura oberta cap a l’homosexualitat encara no es pot prendre per descomptat. En un equip es troben jugadors de molts entorns culturals, també d’alguns que rebutgen l’homosexualitat”, ha comentat l’expresident de la federació alemanya de futbol, la DFB, Theo Zwanziger. Per tant, Hitzlsperger pot requerir una ajuda i “suport” que li han ofert tant el propi Zwanziger i com l’actual president, Wolfgang Niersbach, i també el president de la Bundesliga Reinhard Rauball, que dóna claus per comprendre la importància d’aquestes expressions de suport: “les reaccions en el cas de la sortida de l’armari d’un jugador en actiu segueixen sent difícilment calculables”, ha admès.

Totes aquestes declaracions deixen clar que el futbol és encara una illa en un país que, de fet, ja viu l’homosexualitat com un fet perfectament normal. Tant normal, que els escarafalls pel pas de Hitzlsperger contrasten amb la normalitat amb què Alemanya es va assabentar tan just pocs dies abans de la sortida de l’armari del futbolista que des de la formació del nou govern de gran coalició d’Angela Merkel té la seva primera ministre lesbiana: la socialdemòcrata Barbara Hendricks, ministra de Medi Ambient, va deixar caure de passada, com qui no vol la cosa, en una entrevista en un diari regional, que passaria el Cap d’Any a Berlín amb la seva companya. I després, no va considerar necessari fer cap comentari més a la premsa sobre la seva vida privada. Ben normal en un àmbit, la política, que ja va tenir fa molts anys el seu Thomas Hitzelsperger: el socialdemòcrata Klaus Wowereit va proclamar el 2001, des del faristol d’un consell regional de l’SPD, la seva famosa declaració “sóc marica – i ja està bé així”. Ja fa més d’una dècada que Wowereit celebra les seves reeleccions com a alcalde d’una de les grans metròpolis gais d’Europa, Berlín, amb el seu company. Com passejava el seu company per totes les cancelleries Guido Westerwelle, que va ocupar un dels càrrecs de més renom de la política de la RFA: el de ministre d’Exteriors. Òbviament, tant Wowereit com Westerwelle han saludat el pas de Hitzlsperger. Com també ho ha fet el portaveu de la pròpia cancellera Merkel.

I com passa a la política, immenses parts de la societat estan ja molt més avançades que el futbol. “Les històries, les portades, les revistes”: tot això feia por al futbolista gai anònim que entrevistà Fluter el setembre del 2012. “Senzillament, no hi ha solució”, es resignava. “No hi ha normalitat. Almenys no seria normal per a mi deixar discutir a tota una nació la meva vida íntima”, s’aterria en aquella entrevista el jugador desconegut. Com sol passar, la realitat ha estat més senzilla, i la societat alemanya no ha reaccionat a la sortida de l’armari de Hitzlsperger amb tal escàndol, sinó amb una mena de ‘genial, i què?’: Acceptació. La que no hi ha al món del futbol. En ell, els valors esquerrans, antiracistes, antifeixistes, antisexistes i antihomofòbs de clubs com el Sankt Pauli són tan vistosos perquè són tan escassos.

Precisament per això, doncs, era necessari el pas de Hitzelsperger. Per aconseguir aquesta acceptació. Perquè el proper jugador que surti de l’armari, sense haver-se retirat encara, no s’hagi de convertir en heroi – sinó en un jugador apreciat senzillament pel seu joc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s