Conseller Espadaler, no fugi d’estudi: què passa a la comissaria de Ciutat Vella?

Si creu que no cal investigar res, demostri-ho:

Publiqui immediatament totes les gravacions disponibles del meu pas per aquell centre

Animo als agents a fer-se voluntàriament, si encara són a temps, proves d’orina i cabell per deixar clar que anaven tan serens com jo he demostrat que anava

==========================================

Si, honorable conseller Espadaler, una veritat sí que diu: ja he tingut “algun tipus d’incident semblant” amb Mossos i amb la Guàrdia Urbana. Són conseqüències d’actuar segons allò que a Alemanya anomenen ‘coratge civil’, estudien a les facultats de criminologia, fomenten els cossos de policia, ensenyen a les escoles i publiciten inclús al metro de Berlín. Com a responsable de l’ordre públic li pot interessar aquest concepte. Diametralment oposat al de ‘civisme’, que basa la garantia de la pau social en la criminalitzar d’altri, el ‘coratge civil’ garanteix l’ordre empoderant l’individu per tal que, davant d’abusos, no miri cap a una altra banda i pari atenció per veure si pot fer res per evitar-los. I, especialment, si són uniformats.

Exactament, darrere la vaga formulació “alguns tipus d’incident” s’amaguen dos problemes. Primer, un problema amb un mosso de paisà. El joveníssim agent va considerar oportú increpar-me de mala manera quan, viatjant en metro el maig del 2011, em vaig trobar que una colla de joves havien causat un aldarull tan fort a l’estació de Bellvitge que havia calgut aturar la circulació de combois a la línia 3 del metro. Vaig reaccionar com acostumo a fer quan, exercint la meva professió (em dirigia en metro a cobrir un acte de la campanya a les eleccions municipals), em trobo amb aquest tipus de notícies inesperades: treure la càmera i posar-me a fer unes fotos que vaig servir al mitjà on feia feina llavors, l’ACN, i que després van publicar diversos canals. Val a dir que en cap cas les fotos mostraven cap actuació policial reprobable, ans al contrari: mostraven com els agents intervenien correctament en un aldarull per restablir la circulació del metro. Malgrat tot, l’alterat mosso devia tenir ganes de brega: de res va servir que li mostrés la meva acreditació: vaig haver de pagar una falta amb una multa. Per cert, que li consti això ara a vostè és il·legal: el pagament de la sanció implicava l’eliminació d’aquest antecedent del meu historial policial.

El segon problema el vaig tenir quan, fa uns mesos, vaig alertar amb el clàxon del meu cotxe a un vehicle patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona que s’estava saltant un semàfor en vermell en plena avinguda del Paral·lel sense senyalitzar ni amb llums ni amb sirenes que tenien una emergència. Resultat: enganxada amb ambdós agents, escorcoll del meu cos, del meu cotxe, prova d’alcoholèmia (0.0 òbviament), sanció (atenció!) per vulnerar l’ordenança de civisme fent soroll amb el clàxon (sic) i denúncia judicial per atemptat. Contra el coratge civil ciutadà, pell fina uniformada, en diria jo. No volia fer públics aquests penosos comportaments d’aquests tres agents, però, conseller, ja que els ha esmentat, volia aclarir-li-ho perquè quedi més tranquil: no vaig matar Kennedy.*

Però bé, conseller Espadaler, aclarit això, cal dir que tots hem tingut algun cop alguna relliscada. Vostè segur que ho pot entendre, militant com és d’Unió Democràtica de Catalunya. O sigui que no despisti, que aquí no parlem del meu humil historial, sinó d’un cas molt determinat d’una acusació de maltractaments greus, acarnissats, repetits i injustificats a un ciutadà que no va mostrar en cap moment intenció d’agredir ningú, i menys un grup d’agents dels Mossos. I, més greu encara, de la sospita que això no sigui un fet aïllat, sinó que sigui un més d’uns abusos que potser són habituals i que potser només de tant en tant, per casualitat o mala vista dels agents, afecten una persona amb la suficient fortalesa psíquica i xarxa de suports com per fer-los públics. Ja va passar amb el cas de Yuri Sarran, negre i per tant blanc ideal per uns agents que m’he trobat massa sovint que expressen idees racistes… però vés per on fill de diplomàtic. I pot haver passat en el meu cas de nou, un jove que passeja ben entrada la matinada per una zona d’oci amb altres joves que vostè, si és estret de mires, titllaria d’estètica antisistema… però ves per on periodista.

Aquesta sospita de maltractaments, i no el meu terrible passat de terrorista armat, és allò que preocupa. En aquest cas estic inhabilitat per exercir com a tal, però com que sóc periodista i hi estic acostumat, li formulo una bateria de preguntes que, a diferència de les meves anècdotes, sí que importen:

a)      Com es garanteix el respecte als drets fonamentals d’un detingut si el cap de torn dels calabossos de la comissaria de les Corts ignora les denúncies que aquest pot fer quan hi és traslladat?

b)      El cap de torn no va obrir cap investigació; vostè tampoc ho pensa fer: assumeix les responsabilitats polítiques d’una negligència en principi administrativa?

c)       Si tan convençut està que tot va ser correcte, pot fer el favor de publicar immediatament les gravacions de la comissaria?

d)      Hi ha gravacions del perímetre de la comissaria? Es pot observar si entro a la comissaria lliurement i amablement convidat pels policies, com asseguren els Mossos d’Esquadra, o carregat per un agent? Pot fer públiques de manera immediata les imatges, si us plau?

e)      Hi ha imatges de la sala d’escorcolls i del vestíbul contigu on em van apallissar? Les pot fer públiques de manera immediata, si us plau?

f)       Si no hi ha imatges de la sala d’escorcolls i del vestíbul contigu, com és que no les hi ha? Qui assumeix la responsabilitat de la decisió de no gravar aquells espais tan sensibles?

g)      Per què l’única reacció de l’agent que va trobar el meu carnet de premsa escorcollant-me la cartera va ser un comentari despectiu cap als mitjans en general, i no una cautela major en estar adreçant-se a un informador?

h)      Per què els Mossos no van custodiar les meves claus com a possible prova judicial si sembla ser que amb aquesta eina vaig cometre un delicte de lesions a un agent de l’autoritat pel qual em poden condemnar a penes de presó?

i)        Qui té la responsabilitat d’aquesta negligència?

j)        Per què els Mossos no em van fer cap prova d’alcoholèmia i substàncies estupefaents, si tenien la sospita (me la van manifestar a mi i van difondre-la públicament) que anava “molt passat de voltes”? Van tenir deu hores per fer-me-la, i a més van tenir-ne l’oportunitat: vaig demanar que em fessin un reconeixement al CAP.

k)      Està en disposició vostè de garantir que els agents també anaven serens?

l)        Si posa la mà al foc que els agents anaven serens, estan aquests disposats a sotmetre’s voluntàriament a una prova d’orina i de cabell (encara serien a temps de demostrar-ho, afanyi’s i eliminarà qualsevol ombra de dubte)?

m)    Hi ha més denúncies similars a la comissaria de Ciutat Vella?

n)      Per què té mala fama aquesta comissaria? Garanteix que no hi passa res anormal?

o)      Garanteix que el meu cas és un fet puntual?

p)      I que també són fets puntuals els altres 117 casos de tortures o maltractaments protagonitzats suposadament per Mossos d’Esquadra recollits a l’informe anual de la Coordinadora de Prevenció i Denúncia de la Tortura? Com explica que els Mossos siguin el segon cos policial que acumula un nombre més elevat d’aquests casos puntuals, només per darrera de la policia espanyola, i per davant de la Guàrdia Civil, la Ertzaintza i totes les policies locals de l’Estat juntes?

———————————-

*) Al meu terrible historial encara podem sumar una imputació d’un delicte de danys arrel d’una protesta que va fer un grup de Bombers de la Generalitat al peatge de Martorell un dels primers dies d’agost del 2012. Per protestar contra les retallades, van decidir obrir a la força les barreres del peatge i convidar els conductors a fer un ‘no vull pagar’. El diligent gerent de la concessionària d’aquell tram d’autopista, en nom d’Abertis, va apuntar les matrícules de tots els vehicles aturats a la zona durant la protesta i les va adjuntar a la denúncia que va presentar davant del jutge. Inclosa la del meu cotxe, especificant que es tractava d’un vehicle “corresponent a un mitjà de comunicació present al lloc dels fets”. Malgrat aquesta especificació, un brillant jutge em va citar a declarar… com a imputat. Òbviament, la causa va ser arxivada molt poc després.

Anuncis

Hi ha 18 comentaris

    • Espadaler que fan els teu mossos? son criminals violents i terroristes i voste com a responssablle ès culpable de les agresions i maltractaments que alla es fan i es desfan,.
      No a la violencia policial.

  1. Bertran Cazorla: No se si aquesta es la unica pero segons el meu humlil parer es una manera eficaç perque tota aquesta merda canvii

    Quico Pi de la Serra

  2. Crec que aquí hi ha un afany de protagonismo exagerat, es respira a l’ambient, i també crec que ni tu et creus tota aquesta ferralla adornada amb paraules ben dites, potser que et passis uns quants anys a la facultat de dret i després potser que aprenguis a respectar la feina dels altres i deixis de jutjar-la a la lleugera. Aquest paperot d’abanderat de les injusticies policials et queda gran, molt gran.

  3. Alguns pensen que anar contra la policia et fa més demòcrata o més progresista.
    Els policies són persones normals que tenen una enorme responsabilitat, amb riscos que ningú es pensa.
    Veuen coses que alguns no voldrien ni somiar. I l’últim que necessiten és que salvadors de patries diverses vinguin a tocar els nassos.
    Vostè no ajuda. Molesta. No per les seves idees. És la seva actitud.

  4. Ningú molesta si es tracta de vetllar pel respecte dels agents als ciutadans. Es poden fer les coses amb tota fermesa però respectant els drets de les persones al màxim respecte. Cada cop es més usual que els agents de l’autoritat ens agredeixin, si no físicament si moralment amb paraules i opinions que no venen al cas. I no diguem res si veus a un mosso agredint verbalment a un negre i tractes de interposar-te en defensa del dret de tot ésser humà a ser tractat amb respecte. No hi ha seguretat sense llibertat i si renunciem a la llibertat, renunciem a qualsevol altre dret ciutadà.

  5. Llegeixo totes les preguntes que vostè es fa i totes em fan venir una paraula al cap: demagògia.
    – Si vostè vol veure les imatges gravades a la comisaria, que el seu advocat les demani en seu judicial. Recordo les imatges “filtrades” a l’època Saura, passades mil vegades per molts canals de televisió. També recordo, però, que quan van declarar innocents a tots els mossos (menys a dos, declarats culpable per falta de lesions, per el que el jutge va calificar d’excès de cel en l’aplicació de protocols policials) no es va fer gaire esment en cap mitjà de comunicació.
    – Vostè diu que té analítiques que demostren que no va beure alcohol. No seré jo qui digui que ho va fer però des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda van sis hores. Si no se li va practicar cap prova a vostè a dependències policals potser és perquè vosté no estava acusat de cap incident relacionat amb la seguretat vial.
    – Desconec la xifra que vosté dona de 117 casos de “tortures o maltractaments”. En primer lloc m’agradaria conèixer quans d’aquests 117 casos han estat qualificats per un jutje com a tortura (ja he dit abans que el cas més famós en l’època Saura va acabar en falta de lesions per excès de cel).
    -La pregunta que més m’agrada de les que vostè es fa és la k. Em consta que els policies a Catalunya quan passen per l’escola de policia tracten matèries sobre deontologia professional. Suposo que vosté el dia que van parlar d’això a la facultat de periodisme va arribar tard a classe.
    – Finalment, li desitjo le millor de les sorts en el seu procés judicial. Només espero que si el resultat es contrari als seus interessos no utilitzi els mitjans als que té accés per carregar també contra la justícia i un altre cop contra els nostres policies. De fer-ho si que podríem parlar d’impunitat, i no precissament policial.

  6. L’informe medic que et van realitzar al centre medic que et van portar unicament es descriuen les lesions que pots tenir…..xl que tinc entes es porta a totom detingut per atemptat al metge per protocol no necesariament perque tinguin lesions…..en aquest centre no es fan proves per saber si el detingut a pres alcohol o drogues…..dir el contrari es mentir i manipular

  7. Oriol: en la teva resposta s’hi veu molta ignorància o molta mala fè. O no saps del que parles (sembla mentida que no sàpigues que hi ha a la policia i els mossos alguns sectors d’ individus prepotents, violents i fatxes) o el que passa és que darrera la teva resposta tan mesurada s’amaga un personatge al que ja li està bé que aquestes greus violacions de la llibertat i de la integritat passin en una comissaría.

  8. Teresa: “aquestes greus violacions de la llibertat i de la integritat” s’han de demostrar a seu judicial.

    D’altra banda, és d’agrair que el gestor del blog publiqui tots els comentaris, fins i tots aquells més crítics amb la seva opinió. A d’altres blogs i webs això no passa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s