Qui va assassinar Guillem Agulló? O: de què serveix una agència catalana de notícies?

I quin sentit té una agència catalana de notícies?, em va preguntar l’altre dia un amic que no és periodista, tot parlant sobre les retallades als mitjans de comunicació públics. Pregunta plausible que es fa un contribuent als pressupostos de la Generalitat, i que segurament també es pot fer gran part dels ciutadans no periodistes, que consumeixen les notícies d’una forma “normal”: per informar-se, i no des de la perspectiva deformada professionalment d’aquells que, com a periodistes, ens preocupem per com estan elaborades. La societat en general, preocupada per la sostenibilitat dels hospitals, les escoles i altres serveis bàsics, no ha d’entendre de bones a primeres que els periodistes repetim tants cops allò que ja va assenyalar Ramon Barnils quan l’autogovern de Catalunya era incipient: que calia una agència catalana de notícies potent. Cal explicar bé per què una agència, com una TV, una ràdio, i també una llengua, és una forma de percebre i transmetre una determinada manera de veure el món, un determinat criteri per atorgar rellevància a les coses que passen.

Doncs bé, avui l’actualitat ens brinda un exemple meridianament clar de com una agència de notícies reflecteix una manera de veure el món i quina és la importància de tenir-ne una de catalana. Els tres diputats d’ERC al Congrés han protestat contra la interlocutòria del TSJC que obre la porta a que tota una aula rebi classes en castellà si un alumne ho demana fent-se expulsar de la tribuna d’oradors del Congrés per parlar en català. El primer a qui el president de la cambra baixa espanyola, Jesús Posada (PP) ha retirat la paraula ha estat Joan Tardà. Posada ha fet emmudir el republicà quan aquest es disposava a rememorar – emprant la llengua catalana – l’assassinat al País Valencià del militant de Maulets Guillem Agulló, del qual avui es compleixen fa 20 anys. El crim va tenir un motiu ideològic, i els autors eren (i són) ultradretans. D’això no hi ha dubte, tot i que el poder ho hagi omès sempre: començant per la sentència que va absoldre tots els acusats pel crim menys un, l’autor material, i que interpretà els fets com una mera baralla juvenil, jutges i polítics dels partits majoritaris han silenciat en les dues darreres dècades, en aquest com en tants altres casos, la ideologia de l’odi que constituí el mòbil d’aquest crim.

“Al parecer a manos de un grupo de ultraderecha”

Una extensa, sòlida i persistent xarxa de la societat civil dels Països Catalans s’ha esmerçat per mantenir viva la veritat sobre el cas de Guillem Agulló malgrat aquest silenci. Però l’esforç de les institucions oficials de l’Estat per ometre el mòbil ideològic del crim ha estat tan fort que, encara aquest dijous, 11 d’abril del 2013, el teletip de l’agència de l’Estat espanyol Efe que informava sobre l’expulsió de la tribunal d’oradors del Congrés de Joan Tardà explicava que s’ha produït quan el diputat “ha querido recordar los 20 años del asesinato del joven valenciano Guillem Agulló, militante en movimientos nacionalistas de izquierdas, a manos al parecer de un grupo de ultraderecha”. Al parecer. Com si hi hagués alguna mena de dubte.

Un detallet; un error que pot passar a qualsevol, diria l’amic no periodista davant d’aquest cas. I per tant caldria explicar-li el poder immens que tenen els teletips d’agència; com el sistema mediàtic és una gran caixa de ressonància per aquests teletips (i els seus “errors”) un cop entren en ell. Això li pot semblar molt abstracte a l’amic no periodista, però li quedarà clar continuant amb l’exemple pràctic: una cerca a Google permet veure en quants mitjans digitals ha estat reproduïda la nota d’Efe. Per exemple, en un diari marcadament progressista, amb una línia editorial preocupada per la memòria històrica i la lluita antifeixista com Publico.es, que reprodueix literalment aquest passatge del teletip. Pur periodisme de ‘copy and paste’ d’algun pobre redactor, potser becari, que, sol, atrafegat i amb pocs mitjans davant l’actualitat voraginosa, s’ha de limitar a reproduir el que li subministrin les agències per sortir del pas.

“Hi ha motius per reobrir el judici”

I Efe li subministra això. Per sort, si també rep el servei de l’Agència Catalana de Notícies també rebrà altres continguts. “Tardà ha dedicat aquestes paraules, a més, a la memòria de Guillem Agulló, nacionalista assassinat avui fa vint anys a València”, relata el teletip de l’ACN sobre l’expulsió de la tribuna del republicà. Però a part de no contribuir a esborronar les certeses sobre l’assassinat de Guillem Agulló com fa Efe, a més l’ACN ofereix als seus abonats molt mes en el vintè aniversari del crim. “Hi ha motius per reobrir el judici. Mentre no ho facen cada dia són més responsables”, diu el pare de Guillem Agulló 20 anys després de la pèrdua del seu fill. I l’escoltem gràcies al micro que li posa davant el corresponsal que l’ACN té al País Valencià. Per cert, sort que els Agulló són valencians. Si fossin de les Illes, no haurien tingut cap micro de l’ACN: fa mesos que l’agència catalana va deixar de tenir-hi un corresponsal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s