Déus i humans: Setmana Santa, dues escenes

SetmanaSanta1

(I) La Mari

– Mírala, ahí viene la Mari, pobre. – Anuncia una veïna.
– ¿Qué te pasada, hija mía, que vienes con esa cara? – Pregunta una altra, encara despistada.
– ¡Hay, hay, hay, qué desgracia! – brama la Maria, plorosa, desconsolada. – ¡Hay, que me han matado a mi niño, mi Jesús!
– ¡Válgame Dios! Estos romanos…
– ¡Hay! ¡Me lo han crucificado en el Gólgota, y me lo han humillado, con una corona de espinas, y con una túnica de rey!
– Suerte de la Magdalena y el José, que estaban allí con la pobre. – Aclara una altra veïna.

La veïna és de Palestina, però bé podria ser de Níjar (Almeria) a on vaig prendre fa uns anys aquesta fotografia mentre unes senyores de la vila preparaven la imatge de la Verge per treure-la en processó. O de qualsevol altra poble a prop del Mediterrani, en qualsevol altra època, ja des d’abans de principis de la nostra era. Es pot repetir sempre que hi hagin aquelles matrones que, ocupant una posició mai prou reconeguda, d’aparent subalternitat a l’home però clau en moltes societats, s’encarreguen de pujar la família i de comentar la jugada amb les companyes de circumstància històrica que els ha tocat compartir, fent el paper de primitius mitjans de comunicació.

Diu la definició dels Deus grecs que aquests només es diferenciaven dels homes en la seva condició d’immortals. Pel que fa a la resta, patien, s’enamoraven, s’alegraven com nosaltres. Eren tan llestos o tan rucs com nosaltres. El mateix es pot dir de la Maria i el Jesús que surten als carrers, especialment d’Andalusia, per Setmana Santa. Més enllà del cert fanatisme que mostren alguns fidels, durant la Setmana Santa el sofriment, el plor, de la mare i del fill estan a l’abast dels mortals, és comprensible per nosaltres, i per això és tan colpidor.

Viure com a propi el dolor d’un altre, les seves vivències, representades, i experimentar així un canvi personal, una catarsi: Pur teatre, tan grec clàssic com catòlic. No ho dubto: Entre aquest teatre transcendental i mundà alhora i un concepte diví abstracte com el protestant, sóc un ateu ben catòlic.

SetmanaSanta2

(II) La lluna, la pruna, vestida de dol

La Setmana Santa té quelcom d’humà, quelcom que converteix els seus protagonistes en Deus tan propers. Però Deus, finalment, units no només a la Terra, sinó també a la transcendència. I la Maria (la de la imatge, la vaig fotografiar durant la processó de Divendres Sant a Benahadux, la vila natal del meu avi a Almeria) no és només la Mari, sinó també la lluna transcendent.

Aquella lluna que, segons va establir el concili de Nicea, marcarà la data de la setmana més santa i d’aquesta forma de gran part del calendari de festivitats segons arribi a la seva primera plenitud després del solstici de primavera. La lluna, la primavera, que ens dominen, marquen el nostre ritme… La lluna, reina de la natura, encarnada en aquesta divinitat, la Maria, hereva de les Venus prehistòriques. Com elles, vetlla per nosaltres (ruega por nosotros, pecadores), encarna la fecunditat de la vida, i ens ofereix la collita, els fruits d’una terra tans cops menystinguda i malbaratada en el nostre sistema productiu (y bendito es el fruto de tu vientre). I, per Setmana Santa, ho recordem. Ho agraïm. Ho fa la humanitat des de la seva infància de les Venus, des de la seva Arcadia.

Luna llena en Semana Santa (Luis Cernuda)

Denso, suave, el aire
Orea tantas callejas,
Plazuelas, cuya alma
Es la flor del naranjo.

Resuenan cerca, lejos,
Clarines masculinos
Aquí, allí la flauta
Y oboe femeninos.

Mágica por el cielo
La luna fulge, llena
Luna de parasceve.
Azahar, luna, música,

Entrelazados, bañan
La ciudad toda. Y breve
Tu mente la contiene
En sí, como una mano

Amorosa. ¿Nostalgias?
No. Lo que así recreas
Es el tiempo sin tiempo
Del niño, los instintos

Aprendiendo la vida
Dichosamente, como
La planta nueva aprende
En suelo amigo. Eco

Que, a la doble distancia,
Generoso hoy te vuelve,
En leyenda, a tu origen.
Et in Arcadia ego.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s