Damnatio memoriae a Manacor

Quan fa pocs anys van estrenar l’obra a Manacor algú els va arrencar cartells que en feien publicitat, diuen. També expliquen que el vell falangista que va prémer el gallet encara vivia. Per tant l’espectacle devia tenir cert caràcter catàrtic en aquella vila mallorquina. El seu títol deixa clar per què: “La història robada” narra la vida d’Antoni Amer ‘Garanya’, batlle republicà de Manacor. Els colpistes del 1936 no només el van assassinar a ell i a diversos familiars seus durant la Guerra Civil. També van esborrar la memòria de l’home que “havia entrat en política per fer escoles i el van matar”, segons declama la seva esposa a l’obra. Van dur a terme, doncs, una ‘damnatio memoriae’, aquella condemna que, en l’època romana, condemnava algú no només a morir, sinó a ser oblidat. Primer un llibre d’Antoni Tugores i després, basant-se en ell, la companyia la Fornal, dirigida per Joan Gomila, ha recuperat la història del batlle manacorí que el règim havia robat, esborrat. Amb èxit: gràcies a un ajut del Projecte Alcover han pogut portar l’obra fora de l’illa, a d’altres contrades dels Països Catalans. Aquest cap de setmana s’ha pogut veure al Teatre Kaddish del Prat i aquest dilluns la faran a la UB del Raval.

Val la pena veure-la, no només per teixir ponts temporals, en la memòria, sinó també espacials, Mediterrani enllà, amb Mallorca. L’obra permet descobrir una dimensió de la repressió franquista que a vegades queda lluny de les mentalitats continentals, barcelonines. Una part important de la funció transcorre durant la Primera Guerra Mundial. Quan a Barcelona s’assajaven les primeres grans vagues i el pistolerisme despuntava enmig d’un enfrontament ja netament modern, de patrons i proletaris, a l’obra veiem com Antoni Amer Garanya lliurava una batalla anterior: la de la petita burgesia contra els terratinents gairebé feudals. Els “empresaris” contra els “senyors”, expressa en una escena el representant d’aquest darrer grup, Don Jaume. Sí que apareixen, també, els grans capitalistes que s’alinearan amb els facciosos: l’obra fa referència a una carta escrita per en Garanya al gran banquer de Franco, Joan March, monopolista del transport marítim que connectava Mallorca i el continent. Però aquest element és tangencial, gairebé anecdòtic, en una peça que se centra en un conflicte en la Mallorca rural. És en aquest panorama, similar al retratat a ‘Mort de dama’, que apareix aquesta dimensió de la repressió franquista a vegades poc observada per ulls barcelonins: una d’especialment brutal, que no només perseguí obrers i socialistes, sinó també petit-burgesos reformistes com en Garanya, preocupat per coses tan simples com fer els plens en diumenge perquè hi poguessin assistir els comerciants i professionals.

‘La història robada’ repassa aquest context social amb personatges que, d’una forma que recorda ‘Novecento’ de Bertolucci, esdevenen arquetips de les diverses corrents socials i polítiques que van madurant fins que el xoc del 36. Especialment interessant i ben trobada és la figura del falangista, que, crescut a l’ombra del senyor i com a esbirro seu, s’acaba posant per sobre d’ell per exercir la violència més descarnada.

D’aquesta forma, i gràcies a una interpretació de cinc actors que saben encarnar desenes de personatges en ambients que abasten des del Paral·lel canalla de la Barcelona d’inicis de segle fins als àmbits més rurals de Manacor, l’obra desplega un ampli calidoscopi no només de l’època de la República, quan en Garanya fou alcalde, i dels dies de la Guerra Civil en què l’assassinaren, sinó també de les dècades anteriors. I així el tràngol individual d’aquest batlle adquireix l’adequada dimensió col·lectiva i tràgica, tot mostrant com la repressió estroncà riques tradicions republicanes, socialistes, federals… que arrelaven en el segle XIX. Excepte al final, quan els fets se succeeixen d’una forma trepidant que sembla desbordar el guió, l’obra les recupera i exposa amb bona capacitat sintètica gràcies a uns arquetips que, malgrat tot, no apareixen gens encartonats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s