La “democràcia autodefensable” en marxa: El Bundesrat demana la prohibició del partit neonazi alemany

Sense contratemps de darrera hora: aquest matí s’ha posat en marxa un dels dispositius previstos en l’arquitectura constitucional d’Alemanya que els politòlegs defineixen com “wehrhafte Demokratie”, és a dir democràcia autodefensable. Un any i un mes després que el país descobrís amb estupor que un grup terrorista neonazi, la NSU, havia matat una desena de persones durant una dècada impunement, aquest divendres el Bundesrat, la càmera alta del poder legislatiu, de representació dels territoris federats, ha demanat a l’òrgan competent per estudiar la il·legalització de partits, el Tribunal Constitucional, que tingui en consideració la prohibició del partit neonazi NPD.

Sense contratemps a darrera hora: la demanda d’il·legalització de l’NPD havia estat objecte de debat durant pràcticament tot el 2012 i els primers ministres dels 16 Länder de la RFA ja van acordar presentar-la en la seva reunió de la setmana passada. La decisió, doncs, ja havia madurat i només calia que el Bundesrat, una càmera on les regions hi envien delegats tècnics, la segellés. El vot ha estat gairebé unànime: només Hessen s’ha abstingut.

El precedent: el Partit Comunista

S’inicia així els tràmit per mirar d’il·legalitzar l’únic partit neonazi amb pes que hi ha ara a Alemanya, fundat el 1964, especialment arrelat a l’Est del país, i que té un total de 13 diputats en dos parlaments d’aquesta zona: els dels Länder de Pomerània i de Saxònia. L’altra gran formació ultra, la DVU, s’hi va fusionar entre el 2009 i l’any passat. I s’inicia un tràmit que es va estrenar el 1952, quan va servir per proscriure un grupuscle hereu de l’NSDAP, la Socialistische Reichspartei. La principal víctima de la il·legalització de partits a Alemanya, però, va ser el Partit Comunista (KPD): va ser proscrit el 1956, en una jove RFA nascuda enmig de la Guerra Freda i oposada a la RDA.

Länder de la CDU i l’SPD contra el gabinet Merkel

El pas que ha fet el Bundesrat aquest divendres era previsible, però imprescindible: els Länder no poden elevar al Constitucional la demanda d’il·legalitzar un partit. Només ho poden fer alguna de les dues càmeres legislatives, és a dir el Bundestag a banda del Bundesrat, i el poder executiu. I el gabinet de Merkel no s’ha mostrat disposat a seguir el pas acordat pels Länder, tants pels socialdemòcrates com pels demòcratacristians. El ministre d’Interior, el conservador bàvar Hans-Peter Friedrich, com Hessen, sosté que és complicat il·legalitzar l’NPD. Els crítics temen que, si l’intent fracassa, el partit ultradretà se sentirà refermat per treure pit davant de l’opinió pública i presentar-se com a víctima. “Això podria suposar una nova revalorització de l’NPD. A més, la il·legalització no soluciona el problema de l’extremisme de dretes”, ha argumentat el ministre de Justícia de Hessen,  del partit liberal, segons recull la DPA.

L’ombra d’un fracàs

De fet les seves pors es refereixen a un precedent: el 2003, el Tribunal Constitucional ja va desestimar la prohibició de l’NPD. Llavors el mecanisme de la “democràcia autodefensable” que s’ha tornat a posar en marxa aquest divendres va topar contra una altra arma d’aquesta mateixa “democràcia autodefensable”: els serveis d’espionatge interior alemanys, és a dir els Verfassunsschutz federal i regionals. L’NPD era ple d’infiltrats d’aquests serveis, i el Constitucional va argumentar que la petició d’il·legalització es basava en proves com discursos i propaganda ultra elaborats, precisament, per aquests infiltrats.

Per evitar que la història es repeteixi la nova tramitació al Bundesrat arriba després que els serveis d’espionatge retiressin, al llarg d’aquest any, molts dels seus infiltrats. No sense reticències, de nou, del govern Merkel: el ministre Friedrich va explicar que era factible tallar els contactes entre els serveis d’espionatge i les persones de contacte en els òrgans de direcció del partit, però no amb tots els infiltrats de les bases.

Segueix la polèmica sobre el Verfassungsschutz

Aquests moviments es produeixen enmig de les crítiques massives que estan rebent els serveis d’informació. Diversos directors de l’organisme federal han dimitit i els sectors més esquerrans reclamen la seva dissolució. Consideren que no són útils per garantir la “democràcia autodefensable”. El debat sobre el Verfassungsschutz, com el debat de la proscripció de l’NPD, va esclatar amb la descoberta de la NSU, impune des del 2000 fins al 2011 malgrat les recerques de la policia i els serveis d’espionatge. De fet, alguns polítics i advocats acusen els investigadors d’haver obviat el perill neonazi. I, inclús, d’haver-lo encobert. Tot just a inicis del 2013 ha de començar el procés judicial contra els acusats de terrorisme neonazi que ha d’aclarir aquests fets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s