10 de novembre. De com una pífia en una roda de premsa va canviar el món

“També és vàlida per a Berlín Oest?”, pregunta un periodista. Li demana al membre del politburó del partit únic de la RDA Günter Schabowski, que acaba de llegir una ordre que obre la frontera més blindada del teló d’acer: la que divideix Alemanya. Schabowski, desconcertat, encongeix lleugerament les espatlles i posa cara de no tenir ni idea. Mira els papers. “És a dir… si, si”, comença mentre rellegeix l’ordre, “sortides permanents del país poden succeir a tots els punts fronterers de la RDA amb la RFA, inclòs el Berlín Oest”, recita. “A partir d’ara mateix?”, insisteix un altre periodista. Schabowski es rasca la templa. Encongeix els ulls. Es posa les ulleres; revisa els papers. “És a dir, camarada, se m’ha comunicat que una comunicació d’aquesta mena ja ha estat distribuïda; hauria d’estar a disposició de vostès”, divaga l’home, desorientat i sense saber què respondre, per guanyar temps mentre busca la informació amb l’ajut d’un col·lega. “Això entra en vigor, segons el meu coneixement, immediatament. A partir de ja”, conclou. És el 9 de novembre del 1989. El mur de Berlín acaba de caure. Gràcies  la pífia en una roda de premsa més cèlebre i amb més conseqüències per a la història del planeta al segle XX.

La RDA preveia obrir la frontera un dia després, el  10 de novembre, i Schabowski errava assegurant que l’ordre ja havia estat donada. Què hagués passat si no hagués hagut aquest malentès? “És una especulació dir-ho”, però les coses haurien anat de manera molt diferent, va indicar Egon Krenz, que en aquella època era el cap de l’Estat de la RDA, anys després en una entrevista. En tot cas el règim podria haver controlat l’obertura de la frontera, un dels esdeveniments crucials en la caiguda del teló d’acer i del bloc soviètic i, per tant, en la fi de la Guerra Freda.

No va ser així i a partir de dos quarts de nou del vespre del 9 de novembre, els policies i soldats dels controls fronterers a Berlín i a la resta de la RDA es van començar a trobar desbordats, i sense indicacions de què fer, quan milers de ciutadans, que havien pogut seguir la roda de premsa de Schabowski en directe per la ràdio i per la televisió, es van dirigir a creuar la frontera. “Això va causar una situació “delicada” “que podria haver produït el caos”, recordà Krenz. Les forces armades podrien haver disparat en ple teló d’acer. “Això hagués estat terrible, en la situació emocionalment carregada de la tardor del 89”, afegeix.

Schabowski només hauria d’haver dit que aquesta ordre entrava en vigor a partir de demà; ni més ni menys. Perquè no ho va fer mai s’ha explicat, però això ens va portar a una situació molt delicada”, explicà Krenz.

El cap de l’Estat s’havia trobat breument amb el portaveu abans que aquest comparegués en la roda de premsa per informar de la reunió del comitè central. En aquesta s’havia llegit l’ordre d’obertura de les fronteres, però Schabowski no havia seguit tota la trobada i no estava al cas dels detalls. A més, aquest era un dels molts punts que s’havien debatut. El portaveu va centrar la major part de la roda de premsa en parlar dels altres punts. I només al final va abordar l’assumpte.

Ho va fer arrel de la pregunta de Riccardo Ehrman, el corresponsal a la RDA de l’agència italiana Ansa. Si no hagués fet la pregunta, l’acord hagués estat anunciat hores més tard i de forma més acurada a través de l’agència oficial de la RDA. Per això Ehrman és considerat un dels homes que van contribuir a obrir el mur i va rebre el 2008 la creu al mèrit de la RFA. Un any més tard, el 2009, però, el periodista va revelar que la pregunta no va ser fortuïta: abans de la roda de premsa, algú des de dins del comitè central li va trucar per demanar-la que la fes. Però va protegir aquesta font, desconeguda fins avui.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s