Derrotes fecundes (final de la tancada al CAP Marina de Bellvitge)

Han foradat l’acer de cassoles, olles i paelles. De tant picar-hi. Cada dia a les nou del vespre, durant una bona estona. Durant més de mig any. Finalment, els estris de cuina s’han foradat abans que els responsables polítics del departament de Salut els hagin ofert una solució satisfactòria. Després de 222 dies de protesta, els avis que estaven tancats al CAP Marina del barri de Bellvitge, a l’Hospitalet, des del 28 d’octubre de l’any passat, quan la Generalitat va tancar l’atenció primària al centre, van decidir dimarts en assemblea abandonar la protesta.

A vegades una imatge val més que mil paraules. Els estudiosos de la ciència política porten dècades desenvolupant refinadíssimes teories, de tota mena i per a tots els gustos, per explicar fenòmens com la minva de qualitat de la democràcia o la desafecció entre la ciutadania. Però potser la millor forma de copsar com la democràcia es deteriora quan governants i governats s’allunyen és la imatge d’unes cassoles foradades.

La darrera batalla

Hi han picat, durant mig any, vells treballadors de la Seat; dones que han pujat famílies i han pagat els estudis dels seus fills fregant terres; gent humil que va abandonar els seus pobles andalusos per buscar un futur millor en aquest país que han ajudat a aixecar. Aquest dimarts alguns d’ells han lliurat la darrera batalla de les moltes guerres que van fer a la seva vida, a la factoria de la Seat on la policia va matar un treballador el 1971, al barri aixecat sense miraments pels especuladors els anys seixanta, o a la ciutat que van bastir d’equipaments als vuitanta. Aquest dimarts, alguns nonagenaris han dormit per darrer cop al CAP Marina. I aquest dimecres han entregat les claus a les autoritats sanitàries.

Derrotats? Ells no s’hi veuen. Afirmen que marxen orgullosos d’haver lliurat aquesta batalla. Diuen que almenys han aconseguit que l’administració, que al principi volia convertir el CAP en oficines, hi faci ara obres per instal·lar un centre de rehabilitació amb 25 professionals. No és el que volien; ells volien l’atenció primària, però vetllaran perquè, almenys, així sigui.

La insensibilitat d’uns tecnòcrates

En efecte, potser sí que els derrotats després d’aquest mig any siguin uns altres. Els avis marxen gaudint del reconeixement que han rebut arreu del país per protagonitzar una de les protestes més duradores contra les retallades. L’administració, en canvi, es queda amb la imatge de les cassoles foradades. No ha volgut escoltar uns avis que protestaven contra el tancament d’un CAP que segurament, no és imprescindible: n’hi ha un altre al barri, de 40.000 habitants. Però que és simbòlic. Perquè aquesta gent se’l van guanyar lluitant en la Transició. Tancar-lo demostra la poca sensibilitat d’una administració que, alhora de retallar, tria estalviar minúcies en aquest petit consol que tenen aquests treballadors humils al final de la seva vida.

Patriarques

Uns lluitadors que han contribuït a construir les coses bones de la nostra societat. Cal reconèixer-ho. Però compte: no els idealitzéssim. Van començar la tancada al CAP acompanyats pels joves del 15-M, i l’han acabada sols. Hi havia poca gent menor de 50 anys al centre quan 200 persones van decidir abandonar-lo. Els avis de Bellvitge encarnen una forma de protesta exemplar en les darreres dècades, però que mor. Els joves assemblearis i indignats els trobaven massa jeràrquics, massa poc dialogants. I algunes veïnes del barri també van marxar, discrepants amb la forma de fer d’un grup capitanejat exclusivament per homes grans. Amb un cert aire de patriarques.

Aquesta vella cultura també ha estat una de les derrotades: durant sis mesos han anat sorgint gent que no s’hi sentia identificada. I el grup els ha convidat a marxar titllant-los de “traïdors”. Amb la mateixa poca voluntat d’escoltar que ha demostrat amb ells l’administració.

Poder popular: neix quelcom nou

Però no tot són imatges de patriarques. N’hi ha una altra, que, trobo, és un bon contrapunt a la de les cassoles foradades. Hannah Arendt definia el poder com el resultat d’unir voluntats, com allò que sorgia quan els ciutadans eren capaços d’ajuntar-se per crear quelcom de nou. El poder, popular, doncs, té a veure amb la natalitat, va escriure aquesta dona filòsofa. Retenint-la a ella al cap, oblidem els patriarques d’un costat i l’altre, obcecats en imposar la seva visió sense dialogar. Mirem en canvi aquestes dues dones grans que dimarts participaven a la darrera assemblea del CAP Marina. Una d’elles té en braços un nadó. Segurament no lluitarà com els seus avis. Però esperem que els recordi, i l’inspirin per cercar nous camins.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s