Foc

Plegar les eines. Tancar la cambra de feina. Agafar el cotxe. Posar música i rumb al sud. Escapar, a algun racó: tothom té el seu; aquell paisatge en què sentim capaços de fondre’ns-hi; allà on sentim una de les poques veritats de les quals em sento fermament convençut: que la terra no ens pertany, sinó que nosaltres pertanyem a la terra.

Dues senyals m’indiquen que m’apropo al meu, de paisatge personal, quan poso rumb a l’evasió. Quan deixo enrere la central nuclear de Vandellòs sé que m’endinso a les comarques més feréstegues, amb la natura més verge de Catalunya: les de l’Ebre. Poc després, ja fora de l’autopista, quan avanço per la nacional, hi ha un moment en què, entre les muntanyes, sobresurt un pic. Un pic que reconeixeràs, em deia des de petit el meu pare, que ho sabia pel seu avi, perquè té forma de nas: el Morral de Cabra-Feixet. Llavors sé que el Perelló no trigarà en aparèixer.

S’ha cremat. Tots els focs dolen; tots deixen rere seu un paisatge lunar que no només arrasa la fauna sinó també l’ànim. Però el dol és especialment feridor quan la terra arrasada és la d’aquell paisatge personal. I aquests dies, veient les imatges de l’incendi de Rasquera i el Perelló, recordo tots els cops que, al tros de la meva família, a la partida de les Bordes, pujo i pujo i pujo fins al capdamunt del Tossal del Junc i allà dalt, girant l’esquena al mar, emmarcat des de fa poc pels molins de vent gegants, se m’obre l’amplitud de la vall del Burgar. Coneixent la majestuositat d’aquell panorama dol especialment pensar que, si hagués pujat dimecres l’hagués vist pres per les flames que baixaven de Rasquera.

Les imatges del foc m’apareixen acompanyades de records de rondalles familiars escoltades tants i tants cops. Aquell pastor que en temps de la besàvia es va aixoplugar de la pluja a les coves de Cabra-Feixet i no en va tornar a sortir. Aquell avantpassat que un dia, tornant del tros, va notar que el perseguia un llop i, sabedor que l’atacaria si creuava un barranc del Burgar l’atacaria, va aturar-se a la masia d’uns coneguts…

Records familiars, però també personals. L’incendi ha obligat a tallar T-3022. Una dada més, un número més de la xarxa viària. O una carretera que ha recorregut tants cops, amunt i avall, gaudint de la llibertat de l’estiu. A vegades per anar a Rasquera a buscar pastissets després de comprar mel i oli a la cooperativa del Perelló. A vegades per arribar fins al panorama rocós i estrany de Cabra-Feixet, a veure-hi les pintures rupestres que són patrimoni de la humanitat. O, a vegades, per dinar senglar al Mas d’en Curto, a l’ombra dels pins.

Sempre que gaudeixo d’aquell paisatge, d’aquelles oliveres retorçades al sol durant dècades, segles, sento por: por perquè ja se sap que el paisatge mediterrani és tan preciós com amenaçat per un foc que sempre acaba tornant a la riba del nostre mar. I les flames que ja van cremar la zona el 1995, i que van arrasar la propera Horta de Sant Joan el 2009, han acabat tornant. Hi ha qui diu que catàstrofes d’aquesta mena tenen quelcom de positiu: ens recorden que la natura sempre serà superior a nosaltres, encara que ens armem amb cossos de bombers, helicòpters, camions… però no calia el foc per saber-ho. Quan miro aquelles arbres i em pregunto, com Miquel Hernández, qui va aixecar aquestes oliveres, ja sé que no és rellevant que fossin avantpassats, sang de la meva sang. Que per això no em pertanyen: que sóc jo qui pertanyo a ells.

Anuncis

Hi ha un comentari

  1. Cercant un fet del meu poble, El Perelló, em trobo amb aquesta entrada i descobreixo que el meu paisatge, el que considero el meu lloc al món, és també el teu. M’alegra i m’emociona aquesta entrada, tot i els mesos després del foc.
    Cinta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s