Recordar Gernika a Barcelona

En un tres i no res vam ser a tocar dels primers edificis caiguts. Evitàvem la runa, les bigues enceses, qualsevol enderroc que ens barrés el pas saltant per damunt del que fos, No em pregunti per què ni per quin mecanisme, però quan enmig de la foscor entreveia les cases derruïdes als solars o al mig del carrer, jo encara ni les relacionava amb les víctimes. Va ser en apropar-nos a casa i sentir els laments dels que estaven enterrats vius, els crits dels familiars indemnes que cercaven amb desesperació els seus, els dels bombers que acabaven d’arribar… Fou només quan em vaig adonar que les cases esfondrades que tenia al davant (…) s’amuntegaven damunt dels cossos dels meus, de la meva gent, esclafant-los la vida.

Lluís Lach: Memòria d’uns ulls pintats

Aquest 26 d’abril fa 75 anys que als avions de la Luftwaffe nazi, tot donant suport militar a les tropes revoltades contra la Segona República, va bombardejar la ciutat basca de Gernika. Uns mesos després Picasso va immortalitzar els fets en un quadre que va néixer per denunciar la barbàrie feixista que patien els pobles ibèrics a l’Exposició Universal de París i que ha acabat passant a la història com una de les grans icones del segle XX. En ella, el pintor plasmava una nova forma de guerra, basada en l’atac indiscriminat a la població civil, que s’estava assajant a la Guerra Civil i que, pocs anys després, assolaria Europa, fins a arribar als assolaments catàrtics de Dresden, Hiroshima i Nagasaki del final de la Segona Guerra Mundial.

Barcelona i Catalunya tenen un paper destacadíssim en aquesta història clau del segle XX. A la capital catalana, una de les grans ciutats republicanes, van començar els primers bombardejos sobre la població el febrer del 1937, alguns mesos abans de l’atac que va immortalitzar Picasso. I es van allargar durant la Guerra Civil. Al país van ser atacades més de 140 ciutats amb uns bombardejos que van causar gairebé 5.000 morts. Són un 70% de totes les víctimes que van causar les bombes feixistes a tota la República.

Per això buscar els rastres del Gernika a Barcelona no és només endinsar-se en la història local o l’anècdota memorialística puntual. És capbussar-se en uns fets sense els quals no es pot entendre el segle XX. I de rastres en tenim molts, a Barcelona. Alguns d’aquests ens menen als bombardejos, i d’altres directament a l’obra amb què Picasso els va denunciar. Us proposo un recorregut per aquesta història amb aquest mapa divulgatiu, que adjunto a l’inici d’aquest post.

S’hi poden localitzar, per exemple, diversos refugis antiaeris conservats, com un a Gavà, o que es poden visitar, com el de Sant Adrià. Formen part del programa per protegir la població civil que van desenvolupar les autoritats republicanes a través de la Junta per a la Defensa Passiva. Però també queden bateries antiaèries que miraven de fer una resistència activa. I, a la Barceloneta o a la plaça de Sant Felip Neri, es poden trobar també petjades de les bombes que, malgrat tot, van caure i van fer molt de mal.

(Per cert, l’altra gran ciutat republicana amenaçada per les bombes fou, és clar, Madrid. I allà els governs no han tingut tanta sensibilitat com a Barcelona per recuperar i difondre alguns refugis construïts per protegir la població civil dels projectils feixistes. Fa temps vaig poder entrar en algunes d’aquestes galeries, entre d’altres al Ministeri d’Hisenda. Aquí (cliqueu sobre el text) explico què hi vaig trobar, amb fotos de Carlos Rosillo.)

Però més enllà d’aquestes ferides que encara avui es poden trobar a la geografia urbana, Barcelona també conserva petits tresors que estan estretament vinculats al quadre del ‘Gernika’. L’indret on es va exposar aquesta icona per primer cop, al París del 1937, ha desaparegut: el Pavelló de la República va ser demolit. Però prop de la Vall d’Hebron hi ha una reconstrucció exacta d’aquest edifici del català Josep Lluís Sert on el món va poder admirar per primer cop el quadre. L’arquitecte Sert és el dissenyador, també, d’un altre espai barceloní que conserva una altra obra propera al Gernika: a la Fundació Miró es troba el mòbil d’Alexander Calder que es mou gràcies a mercuri de les mines d’Almadén, en homenatge als seus miners. Una altra de les obres que, junt amb el Gernika, van voler homenatjar els pobles ibèrics i la seva lluita antifeixista al París del 1937.

Més informació sobre la Barcelona bombardejada:

Josep M. Solé i Sabaté/Joan Villaroya i Font: Catalunya sota les bombes (1936-1939), Montserrat 1986.

Web del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya sobre els bombardejos de la Guerra Civil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s