El País Valencià comença a Manresa?

Imatge de la concentració, diumenge a la plaça Major de Manresa, de condemna de l’atac neonazi de divendres

 

Terror, segons el DIEC: “Actuació política que fa un ús arbitrari i indiscriminat de la violència física”. Subratllo “arbitrari i indiscriminat”. Són els dos adjectius que millor copsen allò que els testimonis descriuen que va passar divendres, cap a un quart de deu de la nit, a les portes de la sala Stroika de Manresa.

Els fets són coneguts: Segons expliquen a la ciutat, cap a aquella hora van aparèixer entre 10 i 15 persones amb cara coberta i armades amb barres de ferro, punys americans i bengales a la cantonada del carrer Artés amb l’Avinguda dels Dolors, on un grup de nois molt joves feien boca pel concert antifeixista que havien de fer més tard a la sala els grups Non Servium i KOP. Als que s’estaven al carrer els van colpejar al cap. A uns que eren en un cotxe els van tirar bengales dins i els van bloquejar les portes perquè no poguessin sortir. Es van salvar perquè van ruixar el foc amb les begudes que tenien, narren. El resultat, segons els Mossos: tres nois ferits; un d’ells, Albert, de 16 anys, ingressat a la UCI fins dilluns.

Va ser un atac ràpid, segons diuen, amb aspecte d’estar planejat. Va durar poquíssims minuts, fins que els agressors van fugir. Sense deixar rastre. La policia encara no ha donat indicis d’estar sobre la seva pista. Una agressió “indiscriminada”, en efecte: regida per aquell element d'”arbitrarietat i irregularitat” que diferencia de la simple por el terror, tal i com també indicava, DIEC a banda, Hannah Arendt en el seu ‘Elements i orígens del domini totalitari’ per explicar perquè és sobre el terror que s’assenta el totalitarisme.

Violència insòlita

De les coses que ens fan por en coneixem l’origen; de les que ens aterroritzen, no: ningú a Manresa sap dir d’on han sortit uns agressors que es van esfumar tal i com van aparèixer. No hi ha cap bar, cap centre social, cap punt de trobada d’ultres a la ciutat. Cap banda nazi que hagi creat problemes darrerament. Ho explicaven membres de la CUP, d’ERC i d’ICV que diumenge van participar a la concentració de rebuig a l’atac, que va aplegar un parell de centenars de ciutadans a la plaça Major de Manresa. I recordaven que feia dues dècades que no es vivia una violència política d’aquesta mena.

Sí que es va viure pels volts del 1990, quan Manresa fou un centre important de l’independentisme extraparlamentari, recordaven els més veterans. Un dels moments més crítics es visqué el novembre del 1989, quan la seu del MDT, el Casal Alimara, fou destrossat per una bomba que, segons el cantant de Brams Titot, era de “grups parapolicials”. No causà danys personals, però segons l’ERC manresana una manifestació que l’endemà va acabar a les portes de la comissaria, on es va denunciar complicitat de la policia espanyola amb l’atemptat, va acabar a cops de porra.

Els veterans també recordaven la pallissa que va rebre l’independentista David Martínez, que va ser la matinada del 16 de gener del 1988, segons Maresa Info. Martínez tenia 18 anys i els cops li van causar una commoció cerebral i diverses costelles trencades, rememora aquest digital. Més tard, el 29 de juny del 1992, el noi va ser un dels tres manresans detinguts i empresonats en el marc de l’operació de l’audiència espanyola contra l’independentisme prèvia als Jocs Olímpics.

Des de llavors, però, hi ha hagut pau. Inclús un dels ultres violents d’aquella època, Albert Pericas, segueix sent-ho, però ara aquest pare de família, més assossegat, exerceix com a regidor de PxC. D’on han sortit, doncs, els nous violents? Més enllà de les condemnes generals als discursos de l’odi que legitimen agressions d’aquesta menta, diumenge passat alguns manresans miraven Bages enllà, cap a l’àrea metropolitana.

Orígens desconeguts

Aventurar qualsevol possibilitat és especular sense cap base. L’únic cert és que hi ha gent en certs entorns ultradretans que interpreten l’atac manresà com alguna mena de resposta. A què, és impossible dir-ho. Potser a fets tant propers com els del passat 12 d’octubre, quan nombrosos antifeixistes van rebentar un altre concert, aquest nazi, que s’estava celebrant al bar The Other Place del Poble Nou? Potser a fets tan llunyans com l’ordre de recerca i captura de la Guàrdia Civil contra el cantant del grup Kop, Juanra, el 2001? Juanra estava acusat de passar informació al Comando Barcelona d’ETA sobre Pedro Varela, el propietari de la Llibreria Europa i líder del grup revisionista CEDADE, i va passar cinc anys a la presó, del 2002 al 2007, on es va involucrar en el moviment dels presos bascos, com va explicar al Gara.

En fi, tot això són especulacions. Caldrà esperar (i confiar) que la policia aclareixi els fets. Fins llavors, només tenim una dada certa: un atac “indiscriminat i arbitrari” va estar a punt de costar la vida a un adolescent.

El temor: un precedent al Principat?

I ja és una dada prou preocupant, perquè no només a Manresa és sorprenent que passi això. “A Catalunya, l’extrema dreta està bastant canalitzada per PxC, cosa que té una part positiva, en el sentit que no apallissen la gent”; “a València o a Madrid, l’extrema dreta ha protagonitzat actes violents i aquí no”, explicava fa poc Xavier Rius Sant en una entrevista que li vaig fer per a la Directa.

En efecte: un dels orgulls dels responsables de la lluita policial i judicial contra els delictes d’odi al Principat és haver aconseguit que aquí la ultradreta no tingui el marge d’actuació del qual gaudeixen altres grups ultres com, per exemple, els valencians. Uns aires de permissivitat que, segons alguns coneixedors de la realitat valenciana com Vicent Partal, servirien per entendre la violència desfermada contra els estudiants durant l’anomenada ‘Primavera valenciana’. Allà, en paraules de Xavier Vinader, “hi ha un fil històric que no s’ha trencat mai” des de la Transició, quan l’aparell de l’Estat usava aquests grupuscles; no com expliquen que sí que es va trencar a Manresa.

Preocupa, doncs, que passi quelcom així a Catalunya. I preocupa que passi tan sols dos mesos i mig que un grup inspirat obertament en el neofeixisme italià s’hagi instal·lat al barri del Clot de Barcelona (aquests, però, no han donat per ara senyals de ser violents). Davant d’això caldria reclamar més atenció als grans mitjans, que per ara sembla que han ignorat els fets de Manresa. Cal començar a indagar si és un fet aïllat. O si ens estem valencianitzant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s