Paco Martínez Soria, Eurovegas i les estratègies de PR

 

Quan sento els defensors d’Eurovegas m’imagino que només els falta cloure els seus al·legats amb un “ej que lo del señó Aderson eh tó mu grande”. Amb to de Paco Martínez Soria. I amb la mirada perduda de l’home de poble que interpretava l’actor aragonès, aquell esguard atabalat per la cascada d’estímuls d’una gran ciutat plena de llums de neó i gratacels impossibles. Només des d’aquesta impressió que causa las Vegas en fantasies provincianes entenc que s’empassin totes les fabuloses xifres que circulen sobre projecte que el magnat nord-americà Sheldon Adelson al Delta del Llobregat.

Per exemple: “Els casinos, de tot aquest complex, pel que se’ns està dient, acaben representant entre un 2 i un 4% de tota l’ocupació dels edificis que es volen fer. Tota la resta que són? Tota la resta són hotels, centres de convencions, palaus de congressos, spas, restaurants, centres comercials…”, va dir Artur Mas el passat 23 de febrer en una entrevista a Ràdio Teletaxi. No va afegir l'”eh tó mu grande”, però l’esperit venia a ser aquest. Aquest percentatge ínfim de casinos ha esdevingut des de llavors un mantra dels defensors del macrocomplex del joc que el magnat de las Vegas Sheldon Adelson al·leguen sovint, presos del seu provincianisme tronat. Adelson s’aprofita de la seva estretesa per enganyar-los amb una estratègia de Public Relations ben dissenyada?

Anem a l’hemeroteca. Allà trobarem un reportatge sobre el magnat que el New Yorker va publicar el juny del 2008 i que cal llegir, perquè descriu el caràcter i la forma d’actuar del personatge. I, entre d’altres revelacions, veiem com el magnat n’és ben conscient, que el fet que es dediqui fonamentalment al negoci dels casinos no és vist amb simpatia. I que la promoció d’hotels i convencions són una estratègia per maquillar els seus interessos en el joc. Cito una escena de les negociacions per obrir les portes de la corporació Vegas Sands a Macau:

In the 2001 meeting, Qian [then Vice-Premier of China], who was well briefed on Adelson, pointed out that during the Second World War China had accepted more than twenty thousand Jewish refugees in Shanghai. Adelson had been warned by Suen [a Hong Kong businessman with connections to top Chinese officials, who was a friend of Adelson’s brother Lenny] that Chinese officials find the subject of gaming distasteful, so he should not broach it. (As Suen wrote to Adelson, the Communists had banned gambling not only because it was against party principles but because “it has been a curse to my people way back in history like opium. It destroyed thousands of families from the bad old days to now.”) Adelson spoke, instead, about his experience in the hotel and convention business. In 1979, he had launched a computer trade show, Comdex (for Computer Dealers Exposition), and over the next decade it became one of the largest in the world. In 1989, he had bought Las Vegas’s old Sands Hotel, and built the biggest privately owned convention center in the country. And in 1997 he broke ground on the Venetian, to cater to a growing number of business travellers, among others. Qian told Adelson that he wanted to do much the same in Macao.

Then, unexpectedly, Qian introduced the subject of casinos. He asked how many hotel rooms Adelson might build in Macao. “I don’t know,” Adelson, who recalled the meeting in his trial testimony, responded. “How many you want me to build?” “Well, how many can you?” “I said, ‘Well, that all depends how many people can come there.’ ” (China’s 1.3 billion nationals need a special permit to go to Macao, so China controls the flow of visitors.) “He said, ‘How many do you want?’ And I said, ‘Wow.’ Of course, I didn’t say, ‘Wow,’ right in front of him, but—I mean, when I left there I said to Bill . . . ‘Did you hear what I heard? . . . Do you think there’s a possibility . . . that he can open the gates to Macao?’ ”

In May, 2004, the first gamblers entered the Sands Macao.

Read more http://www.newyorker.com/reporting/2008/06/30/080630fa_fact_bruck#ixzz1owzmqfz7

I ara, amb permís de Paco Martínez Soria, documentem-nos una mica més. Mirem l’informe anual de la corporació las Vegas Sands corresponent a l’exercici del 2010. A la seva plana 50 trobarem un gràfic desglossant els beneficis i l’augment dels ingressos de la companyia per sectors d’activitat. Els casinos no representen un 2%. Ni un 4%. Un 75,61% dels ingressos de la corporació del 2010 van entrar a la caixa a través d’ells. Molt per darrera figura la segona activitat que més beneficis aporta a LVS, l’hotelera: suposa un 10,9% dels ingressos. I, vés per on, les convencions encara estan per sota: són un 7,39% dels ingressos. A més, la comparació amb l’exercici anterior, del 2009, reflecteix una crescuda arreu, però especialment del sector dels casinos: van engreixar les arques de la corporació un 57% més que l’any anterior. Molt per sota creixien les activitats hotelera (un 21,2%) i de convencions (un 29%):

Així doncs, amb tots els respectes, no en tinc prou amb la paraula d’Artur Mas per creure que las Vegas catalanes suposarien una excepció mundial en aquesta gran corporació, i els casinos només serien el 2 i el 4% de l’activitat. Vindria a ser un miracle a l’imperi del magnat Adelson, això. Amb aquests antecedents i aquestes xifres a la mà, trobo molt més convincent l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor (ICV), tot insistint en què el de Nevada es dedica, bàsicament al joc – i recordant de pas que el joc provoca ludopaties, una addicció que pateix entorn d’un 3% de la població a ciutats metropolitanes, segons el batlle:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s