Ja els hem trobat. Ara no els fem herois

Els hem trobat. I, de tots els llocs possibles de l’àrea metropolitana, s’amagaven sota una de les adreces que menys els escau: al carrer Independència, en un número que, segons la simbologia que tant els agrada, proclama ‘Catalunya catalana’ per als ultradretans de l’altra banda, els catalans. Allà han habilitat la seva seu, el seu espai de trobada, el grup de joves antisistema d’ultradreta, de l’espanyolista, que s’inspiren en la Casa Pound d’Itàlia, aquell emblema del neofeixisme que, combinant un discurs ultra o social que no té por del xoc violent, ha aconseguit reclutar en aquell país milers de joves al moviment.

Al carrer Independència, al Clot, han buscat refugi els integrants del grup ‘Militia’, que el gener passat pretenia portar a Barcelona el líder d’aquesta Casa Pound, Gianluca Ianone, i Gabriele Adolfini, un dels terroristes que van matar 85 persones atemptats contra l’estació de tren de Bolonya el 1980. La detenció de Ianone per uns altres fets violents i l’oposició que va suscitar l’acte, però, van fer que els ultradretans catalans el cancel·lessin.

Van explicar, com tants cops, una veritat a mitges, però: la nit abans van fer una petita festa d’inauguració del seu local al Clot. I des de llavors han mantingut una programació regular que, a l’estil del neofeixisme italià que atreu els joves amb música i esports abans de parlar-los de política, combina oci i conferències d’exfalangistes, per exemple. Això sí, sota un nom molt menys sospitós que ‘Militia’: ‘Casal Tramuntana’, que, al carrer Independència, sona gairebé a centre d’una CUP. I negant-se en tot moment a revelar la ubicació del local.

Finalment, però, els hem trobat. Resulta que el neofeixisme català fa xup-xup molt a prop d’un dels grans emblemes de Barcelona, la Sagrada Família, molt a prop de l’Antiga Fàbrica Damm. La troballa és una bona senyal: així queda clar que a Barcelona hi ha una societat civil atenta, i una premsa d’investigació eficaç. Que hi ha poca escapatòria possible a obscurs amagatalls per a la conspiració. Ara, però, no els fem herois.

Prudència

Que ningú se’l vulgui fer, l’heroi. És una mala idea agafar els rocs i fer com van fer uns centenars d’antifeixistes el passat 12 d’octubre al Poble Nou, quan van rebentar a coces la porta del local ‘The Other Place’ on Democracia Nacional feia un concert.

Primer, perquè no es convenç ningú fent això. Als seus ulls se’ls converteix en herois, una figura que els agrada massa. I l’alerta entre els habitants de la zona davant de quins són els seus nous veïns, i les ganes de perdre’ls de vista, és saludable: demostra el nervi democràtic del qual gaudeixen; que tenen clar quin és el bàndol correcte, el de la convivència. No els confonguem amb accions que ningú desitja veure a la porta de casa seva. Més val repartir pamflets.

La combinació perfecta: amagats i observats

I segon, i potser més important encara: ja va bé tenir-los amagats a l’armari, i saber en quin armari. Aquest és un dels orgulls dels responsables de la lluita a Catalunya contra aquests grups ultradretans: mentre a Madrid poden muntar grans concerts de pública concurrència, on reclutar nous militants, a Barcelona la persecució a la qual estan sotmesos fa que aquests grups s’hagin de limitar a fer actes reduïts, amb un públic limitat: el ja convençut que rep les notificacions en els cercles tancats habituals.

I ara hi ha l’equilibri perfecte: estan allà, en el seu cercle tancat, i saben que se sap. Tan tancats com sempre però vigilats com si estiguessin fent un gran concert. No ens ho carreguem. Potser el Casal Tramuntana esdevé un lloc on violents potencials canalitzen la seva energia i el seu odi cap a menesters més valuosos, com fer excursions o exposicions d’art. I si no és així, si finalment resulta un caldo de cultiu de la violència i l’odi, almenys sabrem d’on raja.

Anuncis

Hi ha 3 comentaris

  1. Comentari totalment assenyat i intel·ligent, malauradament, els teus consells no es compliran i ja veuràs com alguns auto-anomenats valedors dels valors de l’esquerra amb ganes de protagonisme, s’organitzaran per assetjar (en principi pacíficament) i acabar amb aldarulls convertits als pobres tramuntana amb víctimes.

    (Per cert fa 10 anys vaig interpretar un personatge Drag Quenn anomenat Tramuntana Pujol)

  2. Has pensat en dedicar-te a la premsa rosa? Va més amb tú que el d’investigador de l’ultra dreta, ja que cap informació l’has esbrinat per tú mateix. Pobret intent de Tiger 88…
    Al Casal anem gent amb fills i dones embarassades i quan els que tant defenses, és a dir, els autèntics feixistes d’ultra esquerra, fagin acte de presència i passin coses que no haurien de passar, espero que, al menys, et sentis una mica culpable del desastre…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s