Tècnics de la Generalitat en contra de projectes com l’Eurovegas – i a favor d’ampliar els espais protegits

Descàrrega: Informe tècnic de la Generalitat informant negativament del projecte de construcció d’un parc d’equipaments de lleure a la zona on ara es proposa l’Eurovegas

Els comandants polítics de la Generalitat s’han bolcat per convèncer Adelson i l’opinió pública catalana de la idoneïtat dels terrenys que queden per urbanitzar al delta del Llobregat per construir un macrocomplex de casinos conegut com a ‘Eurovegas’. D’aquesta forma, l’elit empresarial i política enllà del riu Llobregat no només passa per alt un cop més la importància d’aquests terrenys per als ecosistemes i la seguretat alimentària catalans. També ignora els criteris tècnics de la pròpia Generalitat sobre què cal fer amb aquests terrenys, dels darrers verges que queden a l’àrea metropolitana. I aquest criteri és rotund: lluny d’urbanitzar-lo més, “l’actuació més convenient en aquest entorn” és, “ampliar l’àmbit de protecció, enlloc d’aïllar-lo i encaixonar-lo”.

Això aconsellaven els tècnics de la Generalitat en un informe previ que van haver d’emetre el novembre del 2010 sobre un projecte anterior a Eurovegas que afectava la mateixa zona al sud de Viladecans (pots descarregar-te l’informe clicant a l’enllaç que hi ha a l’inici d’aquest post), entre els espais naturals de la Murtra, els Reguerons i el Remolar-Filipines, en què ara s’ha fixat el magnat de las Vegas Sheldon Adselson: Abans de la seva arribada, a les 230 hectàrees de sòl reservat a equipaments segons el Pla General Metropolità del 1976 que hi ha en aquell àmbit l’Ajuntament de Viladecans preveia erigir un espai d’oci conegut com a ‘Parc del Delta‘. Llavors ja es projectaven hotels i equipaments de lleure a la zona que queda desprotegida entre els espais del Parc Agrari del Baix Llobregat i les zones naturals; de casinos encara no se’n proposaven. Però els tècnics de la Generalitat ja n’informaven molt desfavorablement.

Imatge de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) al Delta del Llobregat. Entre els estanys del Remolar-Filipines i la Murtra, a l’oest del mapa, hi ha un forat a la ZEPA: són els terrenys cobejats (Font: Generalitat de Catalunya)

Superposició de les figures de protecció agrícola i mediambiental i la zona cobejada a Viladecans (Font: Informe de la Generalitat sobre el Parc del Delta (novembre 2010))

En el seu informe els tècnics destaquen la importància de preservar un dels darrers terrenys verges que queden a l’àrea metropolitana. És a dir, sostenen el mateix que estan tornant a recordar entitats com SOS Delta, Ecologistes en Acció o Unió de Pagesos després de la irrupció del magnat. Els especialistes de l’administració catalana recorden  la pressió urbanística que ha patit el Delta amb el creixement de les ciutats que s’hi assenten, la construcció de nusos viaris, i les ampliacions del port o de l’aeroport.

“Les zones humides del delta del Llobregat, presenten un fort aïllament ecològic”, expliquen els experts, tot afegint que “la consolidació de les instal·lacions de l’aeroport de Barcelona [amb la construcció de la T-1] ha suposat l’aïllament del flanc est de la reserva natural del Remolar – Filipines”, una de les més importants de la zona. I això desaconsella qualsevol una intervenció com el Parc del Delta: “les zones humides són hàbitats molt fràgils i que projectes amb múltiples variables com aquest, destinats a un ús intensiu per part de persones, les posa innecessàriament en perill”, alerten. Eurovegas suposaria una intervenció encara més forta.

Davant de l’encaixonament per l’est de les zones naturals, prenen rellevància ecològica els terrenys que queden al seu oest, és a dir aquells reservats per a espais metropolitans on es projectava el Parc del Delta (i, també, més al sud, el Barça Parc) i que ara estan amenaçats per Eurovegas: “es fa palès que les àrees situades al flanc oest que romanen lliures d’urbanització, així com la presència de la riera de Sant Climent, esdevenen elements de valor estratègic per a la connectivitat ecològica”, assevera l’informa tècnic. Per tant, els especialistes proposen “mesures centrades en la permeabilització de les diferents infraestructures que creuen aquest espai i la naturalització dels principals cursos fluvials”. I la seva proposta té inclús un mapa d’actuacions concretes:

Font: Informe de la Generalitat sobre el Parc del Delta (novembre 2010)

Risc d’inundacions i importància de l’aqüífer

A banda d’aquest argument central de caire ecològic, els tècnics també recordaven que “el risc d’inundació del sector és extremadament alt davant episodis meteorològics adversos” i que l’Agència Catalana de l’Aigua, en un informe del mateix novembre del 2010, havia alertat “dels problemes d’inundabilitat de l’àmbit degut al deficient drenatge de la zona“. L’informe també recordava que sota de les fèrtils terres del Delta hi ha un aqüífer que pateix cada cop que s’urbanitza (i per tant es fa impermeable) sòl a la zona.


Font: Informe de la Generalitat sobre el Parc del Delta (novembre 2010)

Superar el PGM del 1976, periclitat, i ampliar les zones protegides

Per tant, la recomanació tècnica de la Generalitat és clara: cal superar el marc del 1976. La idea del Pla General Metropolità de fer equipaments al sud de Viladecans, que respon a un vell objectiu dels urbanistes catalans que es remunta al Pla Macià de la Generalitat republicana (que preveia a prop d’allà una ciutat de repòs i vacances), ha periclitat. Ara la forta pressió urbanística que ha patit el delta aconsella, en canvi, protegir els darrers vestigis que queden.

“Cal destacar que el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) assigna per a aquest àmbit de sòl urbanitzable no delimitat l’estratègia de reducció o extinció en aquelles àrees previstes pel planejament urbanístic que comporten una extrema contradicció amb els criteris de planejament territorial, en les quals, ja sigui pel seu escàs grau de consolidació o per la gran afectació dels valors territorials que comporten, es considera socialment rendible abordar la seva reducció o extinció”, citen els tècnics en el seu informe. “Conseqüentment, sempre que sigui possible, el planejament urbanístic ha d’optar per l’extinció de les àrees especialitzades assenyalades”, conclouen.

Els tècnics de la Generalitat, en la mateixa línia que els del Consorci dels Espais Naturals del Delta i els de la Societat Espanyola d’Ornitologia

En la mateixa línia d’ampliar, i no encaixonar, les reserves naturals del Delta s’han pronunciat també el consorci que les gestiona i la Societat Espanyola d’Ornitologia-Birdlife darrerament. El primer, integrat per la pròpia Generalitat de Catalunya i pels ajuntaments del Prat, Viladecans, Gavà i Sant Boi, va demanar la inclusió del delta al conveni Ramsar, un acord internacional de protecció de les zones humides. SEO-Birdlife, per la seva banda, va demanar l’ampliació de les zones de protecció d’aus conegudes com a Important Bird Area (IBA) a la Vall Baixa i el Delta del Llobregat. Les propostes d’IBA de SEO/Birdlife solen servir a la UE per delimitar les zones ZEPA.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s