“Sou majoria; organitzeu-vos” (1933-2012)

Cartells del Barnasants 2010Cartell del festival Barnasants 2012.

Heus aquí dues escenes aparentment inconnexes que vaig viure a la manifestació contra la reforma laboral que va aplegar centenars de milers de persones diumenge passat a Barcelona. Una: Tot just darrera de Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego, un grup de treballadors denunciava que eren els primers afectats per les mesures imposades pel govern del PP: “Fercable, grupo Prysmian: primera empresa afectada por la nueva reforma laboral. 95 familias a la calle”, denunciava la pancarta que mostraven aquests empleats a la capçalera de la protesta, entre banderoles de CCOO i de la UGT.

En efecte, el passat divendres 10 de febrer al migdia, a la mateixa hora que Soraya Sáenz de Santamaría explicava les noves mesures a la Moncloa, a Sant Vicenç dels Horts la direcció d’aquesta fàbrica reunia els seus treballadors per comunicar-los que pensava tancar. Dimecres va presentar un dels primers Expedients de Regulació d’Ocupació que servirà per acomiadar els empleats, 95, sense que l’administració pugui fer res.

El 2012, com el 1933?

Segona imatge: uns metres més avall del punt al Passeig de Gràcia on era la capçalera, un històric del PSUC i de la lluita antifranquista, l’hospitalenc Jaume Valls (Bellvís, Lleida, 1930), observava la manifestació, càmera en mà. I comparava la situació actual amb la del 1933. Llavors, explicava, l’esquerra va perdre les eleccions perquè la CNT, hegemònica entre els treballadors, va cridar a l’abstenció. Començà el bienni negre. El 1931 el sindicat anarquista havia fet front comú amb els partits i van aconseguir fer fora els Borbons, contraposava Valls.

El fet que diumenge es manifestessin (relativament) junts no oculta que els indignats també són escèptics amb les organitzacions tradicionals de representació de l’esquerra, partits i sindicats. I així el 2011 fou, paradoxalment, tant l’any en què sorgí el 15-M com aquell en què el PP va obtenir la seva majoria absoluta més folgada al Congrés espanyol­. “Sou majoria, organitzeu-vos”, animava un Valls crític amb aquesta situació.

Uns treballadors decebuts

Ambdues escenes tenen poc a veure, però si reflexionem sobre les paraules de Valls amb el cas de Fercable/Prysmian com a rerefons veurem com n’és d’important, la crida de Valls d'”organitzeu-vos”. El cas de la fàbrica vicentina té prou elements (per exemple: Prysmian fou fundada per Goldman&Sachs) com perquè els afectats desenvolupin un escepticisme marcat vers la forma actual de funcionar del nostre sistema econòmic i esdevinguin àvids d’alternatives.

La resposta de PxC

I aquests treballadors no expressen el seu cabreig només en manifestacions sindicals com la de diumenge passat. També ho fan en altres fòrums; per exemple parlant amb polítics locals i comarcals. I així, tan sols un dia després que els treballadors de Fercable acudissin a la manifestació de Barcelona, PxC va presentar al ple de Sant Boi una moció en suport seu.

Molts dels empleats de Fercable viuen en aquesta ciutat, i alguns tenen contacte amb Plataforma per Catalunya. El partit va obtenir el maig passat un dels seus millors resultats de Catalunya a Sant Boi, i ara s’ha espavilat en donar respostes als afectats per l’ERO. Molts d’ells, pel seu rerefons social i educatiu, són proclius a escoltar el missatge populista. Un missatge que la formació nascuda a Vic ha escorat cap a l’obrerisme després de desembarcar a l’àrea metropolitana, a partir del 2010: alguns dels nous regidors han dut als plens discursos joseantonianos, propis d’aquell falangisme de la primera hora que inspirà el nacionalsindicalisme. D’altres han mostrat les seves simpaties vers el “feixisme del tercer mil·lenni” italià que exalça l’acció directa contra la pobresa i la manca d’habitatge i no dubta en ocupar immobles.

La responsabilitat de donar respostes

Amb aquest rerefons, les reflexions de Valls i els seus paral·lelismes entre la situació actual i la dels anys trenta adquireixen un nou grau d’urgència. També als anys trenta una classe obrera desconcertada per la crisi es debatia entre confiar en les propostes d’una esquerra organitzada i el populisme ultra, a l’Estat espanyol, a Itàlia o a Alemanya. Fins ara això ho sabíem pels llibres d’història o per les seccions internacionals dels diaris, on el 2002, per exemple, vam llegir que els francesos havien tingut un ensurt i haurien de triar entre Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen a la segona volta de les eleccions presidencials perquè els votants, sobretot els de classe treballadora, havien deixat fora de la carrera el socialista Lionel Jospin i preferit l’ultra.

Què facin treballadors afectats per la crisi i la reforma laboral com els de Fercable, que s’estan multiplicant arreu, dependrà de les respostes que sigui capaços de donar-los l’esquerra organitzada. Per ara, van a les manifestacions dels sindicats. Ara, si no obtenen resposta, tenen una alternativa esperant. Els sindicats, doncs, tenen la responsabilitat d’empescar-se formes de protesta eficaces que tinguin incidència en les polítiques laborals, d’una banda. Però el crit de Valls era dirigit especialment als indignats. Ja no es poden permetre el luxe de dedicar les seves assemblees a debatre si es poden plantar horts urbans o no als parterres de plaça de Catalunya, com van fer en algunes ocasiones al maig.

Llavors tot just despertava la consciència política de molts joves i se’ls podia permetre postures naifs. Ara toca prendre’s seriosament aquella sentència d’Antonio Gramsci, un pensador de les organitzacions de moviments, que digué que “les idees no viuen sense organització” (una frase que el festival Barnasants ha triat encertadament pel seu cartell d’enguany; no en va els cantautors són una forma important d’encarnar idees), i començar a articular propostes. Molta gent les espera. Si no, els les donarà el populisme.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s