De Westfalia a Kreuzberg de la mà de Fraga: Spain is different

El destí capciós ha volgut que Manuel Fraga i Daniel Brühl fossin notícia el mateix dia: mentre polítics a dreta i a esquerra homenatjaven sense pudor l’exministre franquista, Estrella Damm presentava el seu nou anunci protagonitzat per l’actor germanocatalà. La cosa té gràcia. I no em refereixo només al fet que el rostre que encarnà el de Puig Antich al cinema reaparegui a les nostres pantalles el mateix dia que desapareix un dels seus botxins; com una d’aquelles meigues e trasgos que, diuen a la terra gallega de Fraga, es presenten a l’hora de la mort a passar comptes.

“España en paz” a Berlín

La casualitat és més curiosa encara. I ens porta fins a Berlín. Al barri que està més de moda ara mateix a Europa: el multicultural Kreuzberg. Allà, tot just davant del Görlitzer Park on cada tarda s’aplega la bohèmia més bohèmia d’Europa, hi ha un establiment que sobta el visitant català pel seu nom familiar: “Bar Raval”. És el local que Brühl ha obert a Berlín. I on ha aplegat una colla de tòpics ibèrics entre els quals destaquen els cartells de les parets: afalaguen productes espanyols tot proclamant “España en paz”.

Aquest desplegament gràfic és molt simpàtic i autèntic per al guiri apassionat, però posen els pèls de punta a un visitant informat sobre el programa propagandístic del qual formen part: els “25 años de paz” amb què el franquisme eclipsava els seus horrors per a legitimar-se; aquell amb el què la tecnocràcia exhibia el creixement econòmic per tancar la postguerra famolenca i acabar d’enterrar definitivament milers i milers de ciutadans sota les cunetes de la desmemòria (un creixement econòmic, per cert, que fou més “a pesar de” que “gràcies” al règim i que, en tot cas, generà una riquesa que no fou repartida equitativament).

Spain is different: el Sonderweg

Els 25 años de paz van de la mà, en l’imaginari col·lectiu, de l’altre gran eslògan gestat per la propaganda franquista als seixanta, aquest ja sota la batuta del ministre d’Informació i Turisme: Spain is different. Per posar en dubte la idea de Fraga com a pare de la democràcia s’ha recordat el Fraga cossignant de penes de mort, el maquillador d’assassinats del franquisme com el de Ruano, el responsable dels assassinats a Gasteiz ja en la Transició… Però, més enllà d’aquesta herència en la història política, també aquest “Spain is different”, que resumeix la pràcticament inesborrable petjada de Fraga en la cultura popular d’aquest Estat, deixa en evidència la suposada vocació democràtica del sinistre traspassat en què tant insisteixen aquests dies els seus hagiògrafs. Tot obrint el país a les sueques sota l’eslògan del Spain is different, Fraga no avançava cap a la democràcia, al contrari: mirava de fer impossible el seu arrelament a Espanya. Suggeria un “Sonderweg”.

Amb “Sonderweg” (“camí especial, diferent”) els historiadors es refereixen a la pretensió del conservadurisme alemany de principis del segle XX de crear una modernitat alternativa a l’occidental, que avorrien. Ja se sap on van anar a petar aquella aspiració: el feixisme i el nazisme acabaren sent les formulacions més refinades d’aquestes modernitats alternatives que incloïen avenços tècnics com la ràdio per adoctrinar però excloïen altres elements com la democràcia lliberal o l’Estat de Dret. Però el terme “sonder”, “especial”, enganya: d’especial en té poc perquè tots els països han tingut els seus Mussolinis i els seus Hitlers, que, com els tecnòcrates, volien modernitat però no amb totes les seves conseqüències.

Fraga, historiador i ideòleg Sonderwegs espanyols

I aquí tenim en Fraga, que, molt lluny d’aplanar el camí a la democràcia, es dedicava a inventar allò que Arias Navarro, el primer president d’un Govern de la Monarquia (i en el qual Fraga tenia la cartera de Governació), titllà de “democracia a la española”. És a dir pur Sonderweg.

Fraga ideava Sonderwegs quan era ambaixador a Londres i s’inspirà en el parlamentarisme anglès per proposar un turnisme decimonònic, com s’ha recordat ara, però no només. Un jove professor de Dret anomenat Fraga dedicà, quan rondava la trentena, un dels seus primers llibres a estudiar la figura de Diego Fajardo y Saavedra. A la seva monografia “Don Diego Fajardo y Saavedra y la diplomacia de su época” Fraga estudiava, el 1955, la política del diplomàtic plenipotenciari que representà el Regne espanyol a les negociacions de la Pau de Westfalia: aquella que el 1648 posà punt i final a la Guerra dels Trenta anys i, de pas, a l’hegemonia espanyola sobre Europa i el món conegut. Aquella, doncs, que relegà Espanya, la de la llegenda negra, a un cas estrany, especial, digne de ser tract a banda en la constel·lació europea. Aquell diplomàtic que mirà, doncs, d’acomodar-se a aquest rol dels “rarets” del continent.

L’herència: la claudicació

Que aquesta península i els seus habitants segueixin sent vistos 375 anys després com un país estrany i, a voltes, grotesc, no és tant per culta de Fajardo y Saavedra com de Fraga. Ens veuen com un cas apart, pintoresc, simpàtic però no gaire seriós. Passa als bars berlinesos que regenten els joves professionals i artistes més avantguardistes de tota Europa, sí. Però també en parquets i esferes polítiques. I, encara pitjor, a la cultura espanyola segueix ben viu el complex que ens assegura que sí, que “Spain is different”, i que per tant poc es pot fer contra totes les llegendes negres, de Don Carlo a Urdangarin. Aquest complex, doncs, ens fa justificar massa coses. “Total, això no és Suècia, és Espanya”: quants cops ho hem sentit, per justificar quantes barrabassades? Mor un franquista i tots a lloar-lo! Què esperes? Això no és Europa, és Espanya! Spain is different!

Sabeu què? Ja s’ho faran.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s