L’Acollidora sense mirall

Si cap condició no l’obliga en un altre sentit, per a qualsevol intermediari de missatges col·lectius (i per a qualsevol operador industrial de la comunicació també, és clar) resulta molt més senzill i barat programar aquells objectes televisius que ‘el sistema’ d’interessos productius li col·loca còmodament a l’abast, que no pas haver d’amoïnar-se de produir-ne per compte propi. O sigui, haver d’elaborar-los amb continguts vinculats al seu territori cultural.

(Joaquim Maria Puyal: Aicnàlubma. Reflexions i propostes sobre la societat i els mitjans)

Tindran enfront l’equip que acaba de guanyar el guardó que l’acredita com a millor conjunt del món. A les esquenes, un partit d’anada perdut a casa. I un gol a favor del contrincant al marcador dels setzens de final de la Copa. Els jugadors de l’Hospi saltaran aquesta nit a la gespa del Camp Nou amb tot en contra, i és difícil que capgirin les coses. Però de ben segur que jugaran amb ganes. I, sobretot, amb allò que a les xarxes socials molta gent anomena #orgullLH.

Mireu-vos bé aquests jugadors de Segona B, gaudiu tant com pugueu de la il•lusió que transmet aquest #orgullLH. Perquè és possible que no els torneu a veure a la televisió en molt de temps. A la bipolarització creixent del món del futbol a favor dels dos grans de l’Estat, el Barça i el Madrid, se suma la crisi dels mitjans de comunicació locals: Menys de 24 hores després del Barça-Hospi del Camp Nou, la televisió de l’Hospitalet cessarà les seves emissions en directe. Els professionals que fan el magazine Districte 8 i l’Informatiu s’acomiadaran dels seus espectadors divendres a la tarda. Començarà a apagar-se així el mitjà que, durant una dècada, ha estat el mirall on es veien reflectides entitats com l’Hospi (que en són conscients i per això han protestat contra la mesura).

De ciutat satèl·lit a metròpoli orgullosa

I que ha contribuït de forma decisiva a bastir aquest orgull que esmentava de ser de l’Hospitalet: una ciutat pròpia que es reivindica avui en dia com a lloc natal del porter que ha ajudat a portar el Barça al cim del futbol mundial, Víctor Valdés; o del cuiner que ha portat els fogons catalans arreu, Ferran Adrià. Una urbs que aspira a ser un centre de l’àrea metropolitana i ara, a la plaça d’Europa, aixeca orgullosa un skyline diferenciat del de la seva veïna a l’est de la Riera Blanca, Barcelona.

Aquest és un orgull ciutadà curiós si es té en compte que fa tan sols 29 anys l’Hospitalet era considerat un satèl•lit de Barcelona pel 45,8%, gairebé la meitat, dels seus habitants. Ho explicava el periodista Eugenio Madueño en un article a la Vanguardia encapçalat per l’eloqüent titular ‘Un barri més de Barcelona’.

La manca de veu, la pitjor de les pobreses

Era el 1981, un any abans que obrís la ràdio municipal, i l’Hospitalet ja havia acollit la seva penúltima gran onada migratòria. L’havia allotjat en barris com Bellvitge, aixecat a corre-cuita per especuladors voraços i mancat d’infraestructures i equipaments, d’ambulatoris, i, sobretot, d’identitat – i la manca d’identitat és sempre efecte de la manca de veu pròpia: al Baix Llobregat han faltat sempre mitjans potents.

“La història de l’Hospitalet ha estat adversa amb els intents de fomentar una premsa pròpia en l’àmbit local” després de la Guerra Civil, narrava Madueño el 82 al seu article, per afegir que “és per aquest aspecte i per la dependència absoluta que a nivell de mitjans de comunicació es té també respecte a Barcelona que la consciència ciutadana no s’ha estès, ni s’ha pogut fomentar”.

Aquesta mancança mediàtica té molt a veure amb la pobresa, que el DIEC defineix precisament com la “mancança o escassetat del necessari per a viure”. El Baix Llobregat, comarca d’obrers, és una comarca pobra, que no ha tingut burgesos que paguessin diaris locals, com als Vallesos, perquè no foren famílies arrelades a la vila les que obriren les seves fàbriques tèxtils, sinó tecnòcrates en despatxos de l’INI a Madrid els que decretaren la instal•lació de la Seat o de l’aeroport, per exemple.

I de totes les pobreses d’aquesta comarca treballadora la de la veu pròpia és la que més dol, perquè perpetua la resta de deficiències: sense la capacitat d’expressar-nos, difícilment podem construir un món que satisfaci altres necessitats. Bé que ho veiem quan un nadó comença a articular sons per dir que té gana o està assedegat.

Per això exigir un ambulatori a Bellvitge fou una tasca en favor del progrés social, d’entre les empreses pels ajuntaments democràtics, tan important com estrenar ràdios locals o, més tard, aventurar-se a fer alguna televisió. Aquests mitjans han estat fonamentals a l’Hospitalet per bastir la ‘self made city’, per dir-ho en llenguatge americà, que tenim avui en dia. Han fet de miralls d’una urbs que adoptà l’estàtua de l’Acollidora com a símbol de la seva identitat mestissa, per dir a tothom que tant se val d’on ve, si del sud o del nord, un àmbit ciutadà els agermana a tots. Una ciutat que aquest vespre animarà onze joves que portaran l’orgull hospitalenc a un estadi que sol captar l’atenció de tot el món.

I que, després, començarà a emmudir, com altres parts del Baix Llobregat. La TV tancarà; ja veurem què passarà amb la ràdio. A la comarca, el projecte de Delta TV ha estat abandonat, la meitat dels treballadors de Gavà TV seran acomiadats. S’apaga part de la poca veu que havia pogut tenir la comarca de treballadors, de gent que normalment no té veu. Batlles, socialistes, diuen que els mitjans no són prioritaris en un moment de crisi i d’estretors pressupostàries. Obliden que la seva absència és una de les pitjors cares de la pobresa, de la qual el Baix Llobregat i l’Hospitalet sempre han maldat per sortir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s