Quan els serveis secrets encara no sabien res els nazis ja ho cantaven tot

L’opinió pública alemanya està en estat de xoc: com van poder viure amagats de la policia i dels serveis secrets interiors durant 14 anys tres terroristes que, entre d’altres crims, van cometre els coneguts com a ‘assassinats del kebab’, que van costar la vida a diversos comerciants turcs (alguns venedors d’aquest menjar) i un de grec entre el 2000 i el 2006?

Les crítiques als serveis secrets interiors es fan sentir cada cop amb més força. Una de les tasques principals d’aquests serveis secrets és controlar l’extrema dreta, però tots els agents infiltrats que haurien de fer aquesta feina no van servir de res – és més, alguns rotatius asseguren que un dels infiltrats va presenciar impunement un dels assassinats. Cap element, doncs, hauria posat l’Estat sobre la pista dels tres terroristes. Mentrestant la policia buscava de forma desesperada un mòbil per uns crims aparentment sense motiu, i sense sospitar que darrera podia haver-hi xenofòbia.

I això malgrat que de pistes que vinculaven els ‘assassinats del kebab’ amb els moviments neonazis n’hi havien, asseguren ja tots els grans mitjans alemanys. Diaris com la Frankfurter Allgemeine Zeitung o la televisió pública posen com a testimoni una cançó titulada ‘Döner-Killer’. Parla d’un assassí en sèrie de nou comerciants estrangers que és perseguit per una policia impotent: “Un rastre de sang i ningú atura el fantasma”, diu una estrofa. Pertany a l’àlbum ‘Adolf Hitler lebt!’ (Adolf Hitler viu!), que va fer el 2010 el grup ‘Gigi und die braunen Stadtmusikanten’ (Gigi i els músics marrons, en al·lusió als colors nacionalsocialistes), liderat per ‘Gigi’, Daniel Giese, un cantant de rock d’extrema dreta alemany actiu des del 1986. La cançó es va penjar al Youtube el 14 d’agost del 2011, tres mesos abans que la policia alemanya descobrís l’existència del grup terrorista i resolgués, així, el cas dels ‘assassinats del kebab’. I, de pas, deixés xocada l’opinió pública alemanya per la descoberta d’un nou tipus de terrorisme ultradretà.

L’Spiegel, en la seva edició d’aquesta setmana, el defineix com a “terrorisme sui generis: imagina’t que hi ha terroristes d’ultradreta i ningú ho nota”. Això es pot llegir en un reportatge al setmanari que diferencia el grup descobert ara del terrorisme de ‘la propaganda pel fet’ d’arrel anarquista, d’una banda, i del terrorisme que comet atemptats per després reivindicar-los, com el d’Al-Qaeda o la RAF, de l’altra. Però potser la millor definició és la que expressà Daniel Giese en aquesta la lletra íntegra, estremidora, de Döner-Killer:

Neun mal hat er es jetzt schon getan./Ja ho ha fet nou cops.
Die SoKo Bosporus, sie schlägt Alarm./La comissió especial Bòsfor està alerta.
Die Ermittler stehen unter Strom./Els investigadors treuen fum.
Eine blutige Spur und keiner stoppt/Un rastre sagnant i ningú atura
das Phantom./el fantasma

Sie drehen durch, weil man ihn nicht/Es deseperen, perquè no el
findet. Er kommt, er tötet/troben. Ell arriba, ell mata
und er verschwindet./i ell s’esfuma.
Spannender als jeder Thriller,/Més emocionants que qualsevol thriller
sie jagen den Döner- Killer./ells cacen l’assassí del Kebab.

Neun mal hat er bisher brutal gekillt,/Nou cops ha assassinat fins ara de forma brutal
doch die Lust am Töten/però el gust per matar
ist noch nicht gestillt./no ha estat encara saciat.
Profiler rechnen mit dem nächsten Mord./Els criminòlegs compten amb el proper assassinat.
Die Frage ist nur wann und in welchem Ort./La pregunta només és on i quan.

Hunderte Beamte ermittelten zuletzt./Centenars d’agents van investigar darrerament.
300.000 Euro sind auf ihn ausgesetzt./300.000 euros es van oferir com a recompensa.
Alles durchleuchtet, alles überprüft,/Tot esclarit, tot controlat,
doch kein einziger Hinweis/però cap pista
und kein Tatmotiv./i cap mòbil.

Am Dönerstand herrschen Angst und/A la tenda de kebabs regnen la por i
Schrecken. Kommt er vorbei,/l’horror. Si passa per allà
müssen sie verrecken./han de morir com gossos.
Kein Fingerabdruck, keine DNA./Cap petjada dactilar, cap ADN.
Er kommt aus dem Nichts,/Ell ve del no-res,
doch plötzlich ist er da./però de cop és allà.

Wer stillt seinen Hunger und wann geht/Qui sacia la seva gana i quan
er wieder jagen?/tornarà a anar a caçar?
Wann taucht er wieder auf?/Quan tornarà a aparèixer?
Kein Fahnder kann es sagen./Cap investigador ho pot dir.
Wer ist der Nächste? Wann ist es soweit?/Qui és el proper? Quan arribarà el moment?
Sie haben ihn längst verloren,/L’han perduda fa temps
den Wettlauf gegen die Zeit./la carrera contra el temps.

Bei allen Kebabs herrschen Angst und/A tots els döners regnen la por i
Schrecken. Der Döner bleibt im Halse/l’horror. El kebab s’ennuega al coll
stecken, denner kommt gerne spontan/perquè a ell li agrada arriba de forma espontània
zu Besuch, am Dönerstand, denn/de visita, a l’establiment de kebab, perquè
neun sind nicht genug./nou no són suficients.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s