Turíngia no és tan lluny de Catalunya: del Zwickau al Poble Nou

Perquè els Mossos no van actuar al concert neonazi que Democracia Nacional va celebrar en una sala del Poble Nou el 12 d’Octubre passat fins que un grup d’antifeixistes van apedregar la porta del local? Perquè un portaveu dels organitzadors va assegurar que ningú s’havia identificat oficialment com a policia per enregistrar l’acte quan la fiscalia antiodi va advertir que el vigilaria de prop? I perquè alguns dels assistents al concert asseguren que les forces de l’ordre no els van identificar quan van irrompre al local?

Són preguntes que van quedar per resoldre, i que adquireixen una dimensió ínfima, gairebé ridícula, irrellevant, comparades amb les que s’està fent ara mateix tota la societat alemanya. L’opinió pública del país que governà Hitler quedà xocada la setmana passada en descobrir que, durant 14 anys, una cèl·lula d’extrema dreta radicada a la població de Zwickau havia estat practicant terrorisme “de la pitjor mena”, en paraules de la cancellera Merkel, assassinant diversos ciutadans d’origen grec i turc. I, el que és més colpidor: la vasta xarxa policial i de serveis secrets interns dedicats a controlar l’escena neonazi no se’n van assabentar durant anys. Arrel d’això l’opinió pública alemanya ha iniciat un debat profund sobre com controlar millor la ultradreta.

Les preguntes a Catalunya són, efectivament, molt menys urgents, molt menys greus. Però igualment importants: precisament l’exemple alemany (o el noruec, on fa pocs mesos un terrorista ultradretà també va assassinar desenes de joves en poques hores) ensenyen com és d’important prendre seriosament el control de l’escena ultradretana i exigir seriositat i resultats als funcionaris que reben recursos públics per complir aquesta missió. Les preguntes catalanes són importants, també, perquè Catalunya no és tan lluny de Turíngia, la regió alemanya o és Zwickau, la ciutat dels terroristes neonazis. Al contrari, és ben a prop.

Per entendre-ho, mirem aquesta foto del concert a la sala ‘The Other Place’ del Poble Nou (que, per cert, provoca una altra pregunta: perquè la Guàrdia Urbana va assegurar que no s’hi estava tocant música a dins quan hi ha fotos que ho contradiuen?):

El grup que està tocant és Brigada 1238, un conjunt valencià que fa referència a l’any en el qual Jaume I culminà la conquesta de València enfront dels musulmans. El 12 d’Octubre van actuar al concert de Democracia Nacional (al qual va assistir, per cert, un exdirigent de PxC) amb les bandes Cèltica i Para Bellum.

Tots tres grups formen part del panorama RAC estatal. El Rock Against Communism (RAC) va sorgir als anys setanta a Anglaterra i des de llavors s’ha estès pel continent com un instrument per captar jovent i fer-li arribar els missatges neonazis de forma més atractiva que a través dels partits tradicionals i més formals, com el British National Party, Democracia Nacional o l’NPD alemany, d’una banda. De l’altra, el RAC assegura una forta coordinació dels grups neonazis a través de tot el continent a través d’organitzacions com Blood and Honour, que a l’Estat ha estat obligada a dissoldre’s perquè el Suprem considera que és una associació il·lícita.

Són precisament pistes sorgides d’aquesta escena RAC les que més han inquietat l’opinió pública alemanya: una cançó composada i publicada per un dels cantants principals d’aquesta òrbita el 2010, quan la policia encara no sospitava res de la cèl·lula terrorista neonazi, ja parlava dels atemptats que cometia aquest grup i reivindicava que eren obra de xenòfob. Es tracta de la cançó ‘Döner-Killer’, del grup ‘Gigi und die braunen Stadtmusikanten’ (‘Gigi i els músics marrons’, en al·lusió al color que identifica els nazis). El líder del grup, Gigi, és Daniel Giese, un dels cantants més veterans i coneguts de l’escena RAC alemanya, en actiu des de fa un quart de segle.

Doncs bé, els músics valencians del Poble Nou i Daniel Giese no només comparteixen escena. També han compartit escenaris: els de la Fest der Völker (Festa dels pobles), un dels grans aplecs neonazis d’abast europeu que se celebren, cada any des del 2006, precisament a Turíngia. En aquest antic territori de l’Alemanya de l’Est, sembrat de neonazis i bressol del terrorisme ultradretà alemany, s’aplegaven cada any entre el 2005 i el 2009 (el 2010 l’esdeveniment fou impedit per les autoritats) bandes de l’escena RAC, la majoria pertanyent a la xarxa Blood and Honour. Daniel Giese, l’home que cantava les ‘gestes’ de l’assassí del Kebab fins i tot abans que la policia sospités res, és clar, no hi va faltar. I en el cartell i el disc de l’última edició, la del 2009, hi figuren, amb una banda alemanya, una ungaresa, i una d’Estònia…. voilà! Els valencians Brigada 1238.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s