Alemanya debat com lluitar contra el terror ultradreta

Després del xoc arriba la reflexió. O millor dit, quan encara no ha passat el xoc: la premsa alemanya segueix sumant nous possibles atemptats a la llista d’accions del grup terrorista neonazi que va destapar la setmana passada la fiscalia del país, i que durant més d’una dècada va cometre assassinats xenòfobs, va posar bombes i va assaltar bancs de forma impune, sense que les forces de l’ordre els enxampessin. Un atemptat a Colònia el 2001 podria engreixar la llista de crims mentre la policia reobre vells casos no resolts en el seu moment. Mentre el xoc dura, doncs, arriba la reflexió: aquest dilluns l’opinió pública alemanya ja ha començat a revisar la forma com fa front a l’extrema dreta. És a dir, a revisar un element que ha estat clau en la democràcia alemanya des de la seva creació, després de l’enfonsament del Tercer Reich i enmig dels blocs de la Guerra Freda. Dues línies de reforma s’han esbossat: s’ha parlat de prohibir partits ultres, d’una banda, i de l’altra els dubtes sobre l’eficiència i, més greu encara, l’honorabilitat dels serveis secrets s’engrandeixen amb cada nou detall.

Prohibir o controlar la ultradreta?

Ha estat la pròpia cancellera Angela Merkel la que ha impulsat el primer debat, sobre la prohibició del partit neonazi més gran a Alemanya, l’NPD, present a alguns parlaments regionals i a ajuntaments, sobretot de l’Est. Els diaris europeus en destaquen les seves paraules sobre la UE, però els rotatius alemanys, en canvi, es concentren en explicar que, en el seu discurs davant del congrés de la CDU, Merkel ha reiterat que sent vergonya pels succeït durant anys al seu país. És més, la dirigent ha signat una iniciativa presentada al congrés del seu partit que insta a estudiar la possibilitat d’iniciar un procés per prohibir l’NPD.

Un cop més, la democratacristiana recupera enmig d’una polèmica una vella proposta que, de fet, ja va fer l’antic executiu roig i verd: ja el 2001 el govern Schröder va iniciar, amb el Bundestag i el Bundesrat, un procés per prohibir el major partit neonazi al país que governà Hitler. No era un procés sense precedents: als anys 1950 a la RFA es va prohibir el Partit Comunista per motius similars: deien que volien protegir la democràcia. El 2003, però, el Tribunal Constitucional va paralitzar la prohibició de l’NPD per falta de proves: el partit era ple d’infiltrats dels serveis d’informació i no es podia aclarir si els discurs que havien de servir per desterrar-lo fora de la llei eren seriosos o obra d’aquests infiltrats.

L’NPD segueix ple d’infiltrats. I aquest argument han fet servir experts en política de seguretat, inclús el seu propi ministre de l’Interior, també de la CDU, per criticar la proposta subscrita per Merkel. Un procés per prohibir els ultres, ha explicat el ministre, exigiria primer de tot retirar els infiltrats. I això “apagaria” la llum que permet a l’Estat estar al corrent del que passa als grups neonazis. Un perill inassumible segons polítics com el ministre.

Una intel·ligència cec per la dreta…

Però els infiltrats s’assabenten d’alguna cosa? Serveix de res observar l’NPD? Aquest és el segon dilema que ha plantejat la descoberta que, durant anys, “un comando d’execució nazi es va passejar per Alemanya passant desapercebut”, com va comentar diumenge un periodista de la televisió pública a l’informatiu del vespre. I això que Alemanya té des dels anys cinquanta, a banda del Bundesnachrichtendienst, és a dir els serveis d’espionatge a l’estranger, uns serveis d’intel•ligència interiors destinats a controlar els grups que l’Estat considera una amenaça per a la democràcia, que principalment són dos (a banda de l’aparició recent de l’islamisme): extremistes d’esquerra i de dreta. Per entendre’ns, un ens similar a la Divisió d’Intel•ligència dels Mossos d’Esquadra que s’anomena Verfassungschutz: protecció constitucional.

I que ara està en entredit. Tothom el critica, començant per la presidenta del Land de Turíngia, on van viure els terroristes descoberts, que ha admès que caldrà analitzar els errors comesos. També ha assenyalat que caldrà garantir millor la cooperació entre els diferents serveis d’intel•ligència interior: l’Estat federal té 16 Länder amb els seus respectius serveis, i ara moltes veus, començant per la de la ministra federal de Justícia, sospiten que una millor coordinació hagués ajudat a descobrir abans els fets. No es tracta només, però, d’un assumpte organitzatiu.

El pitjor error que s’imputa al Verfassungsschutz és conceptual: “extremistes d’esquerra? Intel•ligent i perillosos! Extremistes de dreta? Rucs i criminals solitaris! Seguint aquest lema les autoritats alemanyes han menystingut i, fins i tot, ignorat delinqüents d’ultradreta durant anys”, critica Heribert Prantl a la Süddeutsche Zeitung. El rotatiu parla de “desastre per a les forces de seguretat alemanyes” i recorda, en un article titulat “cecs de l’ull dret”, com la policia va descartar en desenes i desenes de casos d’agressions les pistes que apuntaven a mòbils xenòfobs per acabar assenyalant que es tractava d’accions soltes. Aquests crítics, doncs, lamenten que les forces de seguretat haurien menystingut sistemàticament la violència xenòfoba durant anys a causa d’un biaix que concentrava totes les forces en controlar grups d’extrema esquerra.

…o connivent amb els extremistes?

Més enllà dels errors, però, la intel•ligència interior alemanya haurà d’explicar una sospita molt més greu. La mateixa TV pública alemanya es pregunta sense embuts en un gran titular: “Què sabia el Verfassungsschutz?”. Les informacions que fan que aquesta pregunta sigui quelcom més que una teoria de la conspiració es multipliquen cada dia que passa. Si la sensacionalista Bild publicava diumenge que s’havien trobat papers que només poden obrar en mans de confidents a la casa dels tres terroristes, aquest dilluns la seriosa i conservadora Frankfurter Allgemeine Zeitung afegeix que el 2006 un funcionari del Verfassungsschutz de Hessen va ser suspès del servei per haver estat present en el darrer dels assassinats que van cometre els terroristes, el del dependent turc d’un locutori a Kassel. La revista Focus assegura que els tres criminals, a més, haurien estat avisats un cop i un altre per algú de la policia quan aquesta era a punt d’enxampar-los.

En resum, quan la comissió del Bundestag que controla matèries secretes com les que tracta el Verfassungsschutz es reuneixi, aquest dimarts, Alemanya tot just haurà començat a remenar la seva cara més fosca: la del terrorisme neonazi i xenòfob que, durant anys, pogué atemptar impunement contra la vida de desenes de ciutadans estrangers al major país de l’Europa continental, el que patí el nazisme. La democràcia que va substituir aquest règim ha descobert que les eines de les quals es va dotar per evitar que la història es repetís estan rovellades. I ara debat com esmolar-les.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s