Marienfelde, testimoni del mur de Berlín i dels nous refugiats

Imatge de Marienfelde

No sap si el dia següent podrà seguir al país on s’està. Ni si hi podrà treballar. Ni de què. Ni on viurà. No sap quan de temps haurà d’esperar per sortir d’aquesta indefinició. Senzillament, ha d’esperar. Esperar i esperar a que algun organisme competent decideixi si mereix rebre l’estatut d’asil com a refugiat. En Daian, de 25 anys, la seva dona i els seus dos fills, un d’ells recent nascuts, no són a l’Àfrica, ni a l’Afganistan, ni en cap altre d’aquests països des dels quals ens arriben imatges dantesques. S’esperen al cor d’Europa. A Berlín. Al mateix indret on també van esperar personatges que han arribat a ministres i presidents de la República Federal Alemanya; actors cèlebres a la societat alemanya o intel·lectuals: A l’allotjament temporal per a sol·licitants d’asil de Marienfelde.

Ningú ho diria en veure el grup de blocs de cases baixos, situats a l’avinguda principal d’un barri perifèric de casetes que habiten berlinesos de classe treballadora, que llegeixen el diari popular i populista Bild al Döner de la cantonada mentre bromegen amb el regent que té accent turc, però l’allotjament de Marienfelde és, al marge de les guies turístiques i de les commemoracions oficials del 50è aniversari del mur de Berlín, un dels símbols més punyents del dolor que va causar el teló d’acer. I, també, de com la història es repeteix.

De l’allotjament central dels refugiats de la RDA…

El vast grup de cases (“un petit poble”; descriu el guarda de la porta) fou erigit a principis dels anys 1950, en un Berlín, el de la postguerra, ple de refugiats. En una ciutat de poc més de dos milions de persones, una desena part eren desplaçats. Alemanys, per exemple, que venien de les zones del Reich que Alemanya havia perdut en la guerra, com Polònia i els Sudets. I, des de la creació de la RDA, el 1949, fugitius que no volien quedar-se a l’Estat comunista. Només a l’any 1952 d’aquests últims en va arribar 88.000. Berlín era el seu principal lloc de trànsit entre l’Est i l’Oest, perquè mentre que el règim estalinista va blindar ràpidament les fronteres intraalemanyes, els responsables de la dictadura no van bastir el mur a la capital fins el 1961. Fins llavors, marxar d’un dels dos blocs en els quals es dividia el món i passar a l’altre es podia fer canviant de vorera en aquesta ciutat.

Per a allotjar els qui creuaven es va erigir Marienfelde, estrenat el 1953. Els refugiats van seguir arribant. És difícil fer-se una idea de com d’important va ser la migració intralemanya en els 40 anys gairebé exactes que durà la divisió del país en dos Estats (1949-18989); de com les experiències vitals de milions de ciutadans del país més poblat de la UE estan marcades per l’èxode i la fugida: Quatre milions de persones van marxar de la RDA. La majoria va arribar fins el 1961. Llavors el mur va aturar el trànsit fins als anys 1980, quan la Perestroika va permetre que les xifres es tornessin a disparar. Mig milió va seguir el camí oposat, el que va fer Bertolt Brecht, de la RFA a l’Alemanya comunista. Marienfelde fou el principal indret on els fugitius de l’Est s’allotjaven i eren interrogats sobre la RDA mentre la seva sol·licitud d’estar-se a la RFA era examinada. Per allà van passar 1,35 milions de persones. Val a dir que no totes eren acceptades, i especialment al principi moltes peticions eren rebutjades. Els seus sol·licitants eren abocats així a una situació d’il·legalitat. Els que tenien millor sort eren repartits pels 11 Bundesländer de la RFA des de Marienfelde.

…a aixopluc per a nous sol·licitants d’asil

I què fa un serbi com en Daian en aquest indret clau de la història europea? Doncs resulta que el camp no esdevingué atracció turística després de la caiguda del teló d’acer. Tampoc ha estat estilitzat com un “lieu de mémoire” important de la RFA, a pesar que des del 1993 hi ha habilitada una exposició permanent sota el paraigües de l’exministre alemanya d’afers exteriors Hans Dietrich Genscher. No, Marienfelde va aixecar acta de la caiguda del mur per seguir funcionant immediatament. Fins a avui.

Primer va allotjar els “Aussiedler“. És a dir aquells europeus de l’Est que tenien avantpassats llunyans provinents d’Alemanya, i que la RFA reconeixia per això com a ciutadans seus. La caiguda del bloc soviètic va fer que arribessin en massa durant els anys 1990. El camp va allotjar Aussiedler fins el 2008, quan va tancar.

Però el desembre passat va tornar a obrir. Les 41.332 sol·licituds d’asil presentades a la RFA el 2010 suposen la xifra més alta d’expedients que ha de tramitar aquest Estat europeu des del 2003, quan se’n van rebre 50.563, i doblen les 19.164 del 2007. Res a veure amb les xifres dels anys noranta (el 1992 es va batre el rècord amb 438.191 sol·licituds), que van fer que la RFA, que havia instaurat el dret a l’asil com a un de fonamental a la seva constitució el 1949, impressionada pels fets de la Segona Guerra Mundial, en limités la seva aplicació. Les xifres d’ara no tenen res a veure amb l’època de la Guerra de Iugoslàvia i la caiguda de la URSS, però sí l’arribada d’iraquís i afganesos, entre d’altres, han fet que calgui espai per a allotjar tanta gent.

Així, el desembre del 2010, l’entitat Internationaler Bund va tornar a posar en marxa Marienfelde. Ara s’hi allotgen no només famílies de l’Iraq, sinó també, de Sèrbia, com en Daian i la seva família. Les sol·licituds d’aquest país i les de Macedònia van ser les que més van créixer l’any passat. Daian és gitano. Al seu país era fontaner, i assegura que patia discriminació laboral per raons ètniques: els gitanos cobren menys, lamenta. Van decidir marxar a Alemanya perquè la seva dona hi havia crescut, abans de tornar als Balcans. Ara l’home sap que té poques possibilitats, Els iraquís i els afganesos estan pitjor, reconeix. I, en efecte, el guàrdia de la porta diu que són aquests els que acostumen a poder-se quedar com a refugiats a la RFA, mentre que molts serbis han de tornar al seu país. Amb tot, Daian creu que falta sensibilitat per la situació dels gitanos als Balcans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s